Defunció de Lluís Bagunyà
En Lluís Bagunyà ens va deixar el passat 17 d’agost, deixant un buit profund en el cor de tots els que el vam conèixer. Era un home de múltiples passions i interessos, un bibliotecari dedicat, melòman apassionat, persona culta, gran lector, i sobretot, un amic fidel i compromès amb els seus.
La seva trajectòria professional va ser notable i va deixar una empremta indeleble en diverses institucions. Va destacar com a professor a l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (actualment la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, FIMA), on va inspirar a moltes generacions de futurs professionals. A més, la seva feina al Museu Picasso de Barcelona va ser especialment significativa, on va exercir de sotsdirector. També va tenir un paper destacat al Centre de Documentació Musical i va dirigir la Biblioteca de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), deixant sempre una empremta de rigor i dedicació.
En Lluís també va ser un ferm defensor de la professió de bibliotecari i documentalista. Va estar molt implicat en el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC), on va exercir estar a la junta entre 1989 i 1992, i posteriorment va exercir com a president del 1993 al 1995, també va ser president a la Junta de la Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía, Documentación y Museística de 1995 al 1997. Aquells que van tenir el privilegi de formar part de la junta durant la seva presidència han mantingut un vincle especial, tant que des del 1996 es reuneixen mínim un cop l’any per sopar i recordar aquells temps.
La pèrdua d’en Lluís Bagunyà ens deixa sense una figura clau en el món de la biblioteconomia i la documentació a Catalunya, però el seu llegat, tant professional com humà, perdurarà en tots aquells que el vam conèixer i en les institucions on va treballar. Descansi en pau.
