Les biblioteques i els seus professionals en temps de coronavirus: un servei bàsic i estratègic

[Editorial Març 2020]. Estem vivint una situació que mai havíem vist, que afecta o afectarà gairebé tothom arreu del món. La majoria de nosaltres, que treballem en biblioteques, centres de documentació o altres unitats d’informació, que no es consideren serveis bàsics i estratègics, ens quedem a casa per tal d’evitar en la mesura del possible l’expansió del virus.

No som un servei bàsic i estratègic en el sentit que no hem de tenir cura física de les persones malaltes i el seu entorn, ni proveir la societat d’aliments, medecines o altres serveis com llum, aigua, telefonia o neteja. És cert. Per aquesta raó ens quedem a casa.

Però això no vol dir que les biblioteques i els qui hi treballen s’aturin, que no siguem necessaris.

La nostra missió com a professionals és donar accés a la informació a tothom: accés a la informació, al coneixement, a l’oci a través de la cultura. I en aquest sentit, podem fer i fem molta feina, sempre que la tecnologia i la nostra situació ens ho permeti:

• Procurant informació fiable i de qualitat en uns moments en què la informació de qualitat és més necessària que mai. En aquest sentit, els centres de documentació d’organismes i empreses de l’entorn de la salut tenen la responsabilitat de proveir-los en tot moment, a ells i a la comunitat en general, d’informació actualitzada, fiable i de qualitat. Per exemple, recull de recursos de la Biblioteca de Ciències de la Salut.
• Donant accés als continguts digitals de les biblioteques públiques, universitàries i patrimonials, a través dels diferents instruments que tenim a l’abast, les col·leccions digitalitzades, les subscripcions electròniques i sobretot a través de l’ebiblio, que permet que la societat que s’ha de quedar a casa tingui accés a llibres, revistes i pel·lícules.
• Donant suport als estudiants que han de seguir el curs des de casa, responent les seves preguntes sempre que puguem, preparant-los materials digitals o facilitant l’accés als recursos electrònics.

D’altra banda, hi ha moltes iniciatives més enllà del que fan les biblioteques com a tals per part dels mateixos professionals, que aprofiten les possibilitats que ofereixen les xarxes socials per organitzar activitats al voltant del llibre, la lectura, explicant contes, fent música, sota les etiquetes  #LaCulturaaCasa i #BibliotequesACasa.

Així, la tecnologia, Internet concretament, ens permet col·laborar amb la societat aportant els nostres coneixements i la nostra feina. Hem demostrat ser enginyosos i creatius durant aquests dies de confinament per seguir fent #LaCulturaaCasa, amb més visibilitat a les xarxes, propostes culturals, recomanacions, compartint recursos per formar-se, oci i treball.

Ara bé, no podem oblidar que la nostra missió és donar accés a la informació a tothom per igual, i és en aquests moments quan som més conscients que mai de la necessitat de tenir uns equipaments físics des d’on donar aquest accés.

Els espais virtuals de les biblioteques són molt útils, però no podem oblidar tota aquella gent que no hi pot accedir. Els que venen a la biblioteca a llegir el diari, a connectar-se a Internet perquè no tenen una altra manera. Els que venen perquè és el seu espai per fer comunitat.

Això no només passa pel que fa a la biblioteca pública; també els infants que haurien de seguir les classes des de casa, els estudiants universitaris que tenen un ordinador per a tota la família, que han de compartir, la gent que està sola.

Potser ara no els podrem ajudar, però val la pena pensar-hi, que l’administració sigui conscient de la importància d’aquests equipaments, que potser no són estratègics, però que permeten que tothom sigui una mica més igual.