Les biblioteques i el tercer sector: el rol social de la biblioteca pública

(Editorial Febrer 2017) The services of the public library are provided on the basis of equality of access for all, regardless of age, race, sex, religion, nationality, language or social status. Specific services and materials must be provided for those who cannot, for whatever reason, use the regular services and materials, for example linguistic minorities, people with disabilities or people in hospital or prison.
UNESCO Public Library Manifesto 1994

Library and information services in a culturally and linguistically diverse context include both the provision of services to all types of library users and the provision of library services specifically targeted to underserved cultural and linguistic groups. Special attention should be paid to groups which are often marginalized in culturally diverse societies: minorities, asylum seekers and refugees, residents with a temporary residence permit, migrant workers, and indigenous communities.
IFLA/UNESCO Multicultural Library Manifesto (IFLA 2006; UNESCO 2009)

Els professionals de la informació i la documentació sabem que la informació, a banda de la vessant lligada a la gestió i els aspectes tècnics, cada dia més pren un paper social respecte els ciutadans. Així hem entès històricament el rol a jugar en aspectes com la fractura digital, les diverses alfabetitzacions i el foment de la lectura. Com a exemple recent, la campanya #1Lib1Ref per a enfortir de context la Wikipèdia, en la qual el Col·legi ha col·laborat.

Entre els diversos col·lectius de la professió, a les biblioteques ha estat on també s’ha treballat molt intensament aquesta vessant social. Així, la biblioteca pública ha tingut i té la missió de proporcionar a tots els ciutadans, sense distinció de raça, edat, gènere, religió, nacionalitat, llengua i nivell social, accés democràtic a la cultura, la informació i el coneixement.

La biblioteca pública ha de tenir en compte, especialment, totes aquelles persones que, per diferents raons, tenen dificultats per accedir als seus serveis: minories lingüístiques, persones amb discapacitats, gent gran i infants, ciutadans en risc d’exclusió social. Té, en aquest sentit, una funció social.

Aquesta funció social ha anat creixent a mesura que la societat en tenia més necessitat, fins a convertir les biblioteques en centres socials. La situació econòmica i social dels darrers anys, i una major conscienciació de la societat i dels organismes públics hi han contribuït.

Les biblioteques cada cop més desenvolupen projectes que tenen en compte els sectors de la societat més vulnerables o amb risc d’exclusió. Projectes que contribueixen a la cohesió social dels barris i localitats on es troben.

Al mateix temps, també ha crescut el nombre d’entitats i associacions de l’anomenat tercer sector, especialment el social. Es tracta d’un sector que ja existia, igual que ho feien les biblioteques, però el seu nombre ha crescut per la mateixa raó que ha crescut la funció social de les biblioteques. Ha augmentat la necessitat i al mateix temps la conscienciació.

A què ens referim quan parlem del tercer sector? ens referim al conjunt d’entitats privades sense afany de lucre que treballen per a la inclusió i la cohesió social, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables de la societat. Es tracta d’entitats no governamentals i privades, encara que poden tenir finançament públic. A Catalunya, des del 2003, estan reunides en la Taula del Tercer Sector Social, que representa 3.000 entitats socials que «tenen la forma jurídica d’associacions, fundacions, cooperatives d’iniciativa social i empreses d’inserció, i actuen en l’atenció i la defensa dels drets socials de col·lectius molt diversos: infància i família, joves, persones immigrades, gent gran, discapacitats psíquics, físics i sensorials, drogodependents, persones amb dificultats per accedir a un lloc de treball, persones sense sostre, etc.»

Com hi treballem des de les biblioteques? Un bon exempre seria l’estudi El valor social de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, fet per La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona el 2013. Aquest estudi té l’objectiu «estimar quina és la capacitat de les biblioteques de la XBM per generar beneficis socials tant en els individus com en la comunitat en general», que fa palesa la funció social de les biblioteques amb una diversitat de projectes adreçats a diferents col·lectius.

Tenim així dos grans col·lectius que treballen amb finalitats semblants: les biblioteques i les entitats del tercer sector. Dos col·lectius que haurien de treballar junts, participar i generar projectes amb objectius comuns. Amb aquesta idea va néixer, el 2014, la Fundació Biblioteca Social.

La Fundació vol incentivar i fomentar els projectes de compromís social, que contribueixen a pal·liar els desequilibris socials. Té l’objectiu de «contribuir a compensar els desequilibris socials donant suport a projectes que porten a terme les biblioteques públiques, adreçats als sectors més vulnerables de la societat». Per assolir els seus objectius, col·labora al mateix temps amb les biblioteques i amb les entitats que actuen amb els sectors més vulnerables de la societat. Una de les seves accions és la convocatòria anual del premi «Biblioteca pública i compromís social», que valora projectes de biblioteques públiques adreçats a aquests sectors més vulnerables.

El COBDC, com a entitat representant dels professionals, vol contribuir també a difondre i incentivar aquesta funció social de la professió en general i de les biblioteques en particular, i és per això que, juntament amb la Fundació, organitzarà al llarg del 2017 una sèrie de xerrades a diferents ciutats (Lleida, Girona, Tarragona), en les quals participarà la Biblioteca Bon Pastor de Barcelona (guanyadora del premi el 2015), així com també altres biblioteques que presentaran els seus projectes socials i entitats del tercer sector, que parlaran de les seves actuacions.

Us convidem a participar-hi. Volem que sigui un espai de diàleg i intercanvi d’experiències. Escoltar el que fan els altres sempre ens pot donar idees per aplicar als nostres centres, i ens fa més conscients del valor de la feina que fem diàriament.

Cicle de jornades Biblioteca pública i Compromís social

Us presentem la primera activitat d’aquest cicle:

22 de febrer, 11.30 h. Sala d’Actes de l’Arxiu Històric de Lleida
Hi participen:

• COBDC
  Marga Losantos, presidenta
• Fundació Biblioteca Social
  Adela Alòs-Moner, presidència
• Federació Catalana d’Entitats de Paràlisi cerebral i etiologies similars, FEPCCAT
  Mercè Batlle, presidenta
• Biblioteca de Bon Pastor Barcelona
  Guanyadora 1è Premi “Biblioteca pública i compromís social”
  Viginia Cierco, cap de la Biblioteca