Col·lapsat pel món virtual?
[Editorial Març 2021] Fa temps que percebo en la gent una certa desconnexió del món real, especialment a causa de la quantitat de temps que ens passem connectats al món virtual i per com les noves tecnologies s’han anat vertebrant en els diferents aspectes de la nostra vida.
En els infants encara es posa més de manifest aquest desajust entre els dos mons. No pretenc culpar-ne la ciència, faltaria més; aquestes tecnologies ens ajuden ens molts aspectes perquè vivim i treballem amb elles, encara que a vegades potser ens deixem portar per l’excés més sovint que no pas voldríem.
En el món de les biblioteques públiques, i concretament en el de les àrees infantils, que és on gaudeixo de la feina, ho he constatat, i aquesta pandèmia no ha fet més que accentuar-ne aquesta discordança.
Partim d’un punt en què aquestes tecnologies han passat a suplir hores de lectura, imaginació i avorriment en els infants, que són l’esglaó més dèbil i manipulable de la cadena d’usuaris i que, a més, no sempre es troben en entorns adequats per acompanyar-los.
En els espais d’adults gaudim contínuament dels increïbles avantatges de les reunions i les activitats en línia, però potser hem arribat a un punt de saturació que mereix una reflexió honesta.
Insisteixo que no pretenc jutjar, però sí insistir que el món real i confortable dels nostres espais bibliotecaris està ple d’al·licients i temptacions per als usuaris, i a les biblioteques públiques en sabem molt d’expressar-los i difondre’ls.
Potser el que cal és protegir els serveis bàsics davant d’una pèrdua d’hàbits que intueixo que es farà cada cop més present i vigilar la substitució de l’afecció humana per la tecnologia.
No, això no va de retrogradar-se, sinó de continuar mirant endavant com sempre hem fet; optimistes, però atents als nous símptomes de la societat. Per alguna cosa som bibliotecaris i d’altres no.
Jaume Vilarrubí
Vocal
Junta COBDC 2020-2024
