Coneix Jaume Vilarrubí

Sóc en Jaume Vilarrubí de l’Hospitalet de Llobregat, un poblet molt gran que hi ha al costat de Barcelona.

Abans

De petit vaig caure en una habitació plena de còmics, i des d’aleshores no he pogut parar de llegir tot el que arriba a les meves mans: estigui il·lustrat o no. Delibes i Batman han compartit la meva tauleta de nit, i no ha passat res de res.

A banda de llegir, també m’alimento amb música, així que vaig acabar reclutat com a humil instigador musictecari a l’Ampli. Per si no tingués prous vicis, també sóc un malalt del bàsquet, i a vegades acabo voltant pels carrers botant una pilota i amb la mirada perduda.

Vaig descobrir que de gran volia ser petit, però com que no em sortirien els números, vaig acabar estudiant Biblioteconomia, a veure si posava ordre a la meva habitació, tal com em demanava la meva mare. Va ser el gran encert de la meva vida. Allà vaig aprendre dels millors mestres, sobretot col·laborant a La voz del Ghetto, una publicació que s’imprimia sobre les etiquetes de les ampolles d’aigua.

Entremig

Un cop acabada la diplomatura em vaig abocar a dos feines força diferents: collir fruita i vendre tebeos en una coneguda i meravellosa llibreria.

L’experiència em va agradar, però vaig començar a interessar-me per les biblioteques escolars i en com dinamitzar-les, de manera que vaig aconseguir les primeres beques en biblioteques escolars de primària i els primers contractes en biblioteques escolars de secundària.

El 2002, entro a treballar a les biblioteques de la Diputació de Barcelona i el 2003, a la biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà, on encara gaudeixo dels meus companys i de l’agraïda feina que és la biblioteca pública.

Sóc coordinador de Grupcòmic, el grup de treball de còmics i biblioteques del COBDC, grup que m’ha donat tantes satisfaccions com bons companys. Una raó més per estar col·legiat.

També formo part de Jimbotó, el grup de treball de biblioteques infantils del COBDC, on quasi bé ho he après tot i al qual estic tan agraït.

La sort m’ha donat l’oportunitat d’impartir cursos de tota mena sobre còmic sota el paraigües del COBDC, la DIBA, el Consorci o la Generalitat de Catalunya, entre d’altres. Aquest fet m’ha donat l’oportunitat de conèixer i estar en contacte amb un bon grapat de companys de professió amb els quals ens ajudem mútuament intercanviant informacions i vivències.

Ara

A Gavà sóc responsable de l’àrea infantil i dels còmics, i el que em fa més feliç és que els usuaris em cridin pel meu nom.

També coordino clubs de lectura amb gent de tota mena, especialment al voltant dels còmics.

Dimecres sí, dimecres no, vaig a l’escola dels meus fills a explicar contes durant el patí: fem el Bibliopati, una festa alternativa de narració oral.

Des de fa uns anys, formo part de l’ACDCómic: La asociación de críticos y divulgadores de cómic de España, en la qual es fa una tasca tan encomiable com honesta.

Vist en perspectiva i a partir de la meva experiència personal, reconec que en la meva formació ha estat tan important la part de formació acadèmica i la formació continuada com la de l’oci: no és tan sols el que aprens, sinó com ho apliques i quins criteris fas servir per aplicar-ho en el dia a dia, tant amb els companys com amb els usuaris. Crec que d’això també en diuen experiència.

Demà

Em veig bategant amb la biblioteca pública amb l’entusiasme dels primers anys, conscient que sempre hi haurà canvis a afrontar, però creient, i molt, en les persones, que són les que donen sentit a tot.

I si no, també estaria bé anar a viure a una cabana enmig de la muntanya i escoltar cançons de l’Albert Pla.

El podeu seguir a @jaumevilarrubi