Coneix Ramon Herrero
Ja fa uns quants anys em vaig trobar amb un dilema: continuar en el món bibliotecari-documentalista o canviar de sector i professionalitzar-me com a guionista. Vaig optar per la segona opció. Des d’aquell dia, he creat continguts dirigits a tota mena d’audiències: sèries d’animació focalitzades en el públic juvenil i infantil, programes d’humor per a un públic adult, continguts de màrqueting per a empreses i institucions, documentals, vídeos pedagògics…
Aquell vell dilema s’ha repetit com a mínim un parell més de vegades a la meva vida: Guionista o bibliotecari-documentalista? Bibliotecari-documentalista o Guionista?
Per sorpresa meva, he acabat descobrint que aquestes dues professions tenen cada cop més coses en comú entre elles.
Les dues han de connectar amb el públic
He treballat sovint per a un dels públics més complicat que existeix: l’infantil i juvenil. No és fàcil captar el seu interès perquè no hi ha ningú que tingui tantes possibilitats d’oci al seu abast com aquest sector de població.
La valoració de la feina d’un guionista són faves comptades: connectes amb el teu públic o no? Aconsegueixes una bona audiència? Omples les butaques d’una sala?
Les biblioteques s’han llançat també a la guerra de l’audiència. Busquen oferir als usuaris els continguts que puguin interessar-los. Ja no es limiten a esperar que siguin ells qui hi vagin i demanin el que volen.
Les dues busquen entretenir
Sempre he compaginat la meva feina de guionista d’entreteniment i ficció amb la de copywriter de continguts de màrqueting per a empreses i marques. Però les diferències entre aquestes dues modalitats s’han anat difuminant. Cada cop són més les empreses i institucions que utilitzen recursos propis de la ficció i l’entreteniment televisiu per interessar el seu públic. El repte és generar continguts que divulguin els valors de marca i que vagin més enllà de la descripció d’un producte o del clàssic vídeo institucional.
Les biblioteques també utilitzen recursos propis de l’entreteniment, com els booktrailers, els concursos de Facebook, les videorecomanacions…
Les dues aprofiten la interactivitat
Els recursos que proporciona la interactivitat (xarxes socials, aplicacions d’smartphone, gamificació, transmèdia… ) poden facilitar una experiència més participativa i immersiva als usuaris dels continguts.
Les històries s’estan expandint més enllà del seu format original. I això afecta sens dubte els llibres i les biblioteques.
De fet, les institucions GLAM (Galleries, Libraries, Archives and Museums) també estan utilitzant la interactivitat. I l’IFLA dedicarà una sessió de la seva propera conferència al transmèdia.
Tinc clar que el punt en comú entre la professió de guionista i la de bibliotecari-documentalista és un nou perfil laboral que és ple de reptes que em motiven. Espero que us semblin tan suggeridors com a mi!
Aquí teniu el meu compte de Twitter: @ramonherrerov, i també l’enllaç al meu bloc www.storytala.com
