Crònica del nou manifest IFLA/UNESCO 2022: Renovació del discurs, projecció i debat col·lectiu
La presentació del nou Manifest de la Biblioteca Pública IFLA/UNESCO ha estat una de les principals fites del World Information and Library Congress que s’ha celebrat enguany a Dublin.
Passen 28 anys des de l’aprovació d’un document que ha esdevingut un full de ruta precís per a organitzacions i governs en el desplegament de les biblioteques públiques i és per això que la secció de Biblioteques Públiques de la IFLA va prendre la determinació de reescriure una renovació del discurs i adaptar-lo a noves realitats socials i tecnològiques. El nou manifest és el resultat d’un treball conjunt amb l’oficina de l’Information for All Program (IFAP) que, creada en el 2001, representa un marc de cooperació intergovernamental per promoure societats més equitatives i inclusives a través de l’accés universal a la informació i al coneixement. Amb aquesta activa cooperació, la UNESCO es compromet amb la idea de biblioteca pública com a força viva per a l’educació, la cultura, la inclusió i la informació. A més, en destaca el paper únic, i de primer ordre, d’aquests centres culturals de proximitat a l’hora d’afrontar els reptes emergents de la transformació digital, combatre la desinformació i avançar en els drets humans amb l’horitzó d’assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030.
La crisi medioambiental global ens interpel·la urgentment i els canvis tecnològics ens esperonen a treballar en un escenari de desenvolupament sostenible on els individus i les comunitats puguin apoderar-se a través de la informació, la formació, el gaudi de la cultura, el reconeixement i la valoració de la diversitat així com en la participació de la vida cívica i política.
El document s’estructura en cinc epígrafs principals i una rúbrica que defineix el seu àmbit global. Els cinc epígrafs són: 1 Missió, 2 Objectius, 3 Legislació i cooperació, 4 Funcionament i gestió i, el nou, 5 Col·laboracions que llança la idea d’interrelacionar-nos amb altres agents per desplegar la missió bibliotecària arreu.
Quant al contingut, dues idees prenen especial rellevància: les biblioteques milloren no només la vida de l’individu sinó també poden transformar i apoderar la comunitat. La segona és que hi ha una relació evident entre el Manifest i la Declaració de Drets Culturals de Friburg (2007). Aquesta declaració fa una important referència al rol que tenen els drets culturals en l’educació, la diversitat i la identitat cultural i, tanmateix, en la prevenció de les guerres i la violència. També subratlla la importància de l’accés igualitari a la cultura, a la formació i la informació.
El llançament del Manifest a la IFLA al juliol va venir acompanyat del compromís per a la seva difusió per part de les associacions bibliotecàries d’arreu. De fet, la UNESCO l’inclou com a una de les ponències principals de la Transformation Education Summit de l’ONU, al setembre, amb la clara intenció de posar en valor les biblioteques com a agent educatiu.
Davant de la significació i renovació que suposa el Manifest IFLA/UNESCO de Biblioteca Pública 2022, el COBDC va prendre a Dublin la ferma determinació d’impulsar la traducció catalana diligentment per dos motius. En primer lloc, per projectar internacionalment tant el sistema bibliotecari català i com els nostres professionals. I és que, efectivament, les biblioteques públiques catalanes són un referent en el context internacional. Aquest posicionament passa perquè la traducció oficial al català figuri com a una de les pioneres en el repositori de documents oficials de l’IFLA.
L’altra qüestió és que el Manifest i l’actualització dels seus postulats ens anima a debatre sobre la missió i objectius actuals de les biblioteques públiques i com els professionals podem respondre a les nostres comunitats, municipis i, de manera general, a la ciutadania del nostre país. Precisament, aquesta idea neix la jornada de presentació i reflexió el 21 de novembre a la Biblioteca Jaume Fuster.
La jornada va iniciar-se amb la benvinguda per part de la Carme Galve, directora de la biblioteca, vicepresidenta del COBDC i membre de Standing Committee of Metropolitan Libraries IFLA i de Francesc Xavier González, cap de col·leccions del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, president de COBDC i de FESABID. Va comptar amb les intervencions de l’Ulrike Krass, sotsdirectora de les Biblioteques de Friburg i membre de la Public Libraries Section d’IFLA, i la connexió en directe des de París de Xianhong Hu, responsable de programes de Comunicació i Informació de la UNESCO per emmarcar el treball i felicitar-nos per la iniciativa.
A continuació va haver la ponència de l’Esther Omella, col·legiada, Cap de l’Oficina de Programació i Qualitat en Diputació de Barcelona, membre del Comitè Permanent de la Secció de Biblioteques Públiques de l’IFLA i membre del Comitè d’Implantació del nou document. El seu discurs tècnic va subratllar tres idees força: l’apoderament de la idea de biblioteca en la nostra societat, la dialèctica entre el desplegament de les nostres xarxes emparades pel Manifest del 1994 i què pot representar el nou Manifest 2022 en la consolidació de les polítiques bibliotecàries municipals i nacionals, però sobretot, com els nostres equipaments són agents essencials en la transformació social de l’entorn.
Després de la presentació dels continguts del Manifest, es va organitzar una taula rodona, moderada per Jordi Pascual, coordinador de UCLG Committee on Culture, amb el títol “La Biblioteca Pública i els drets culturals. Com el nou Manifest 2022 pot esdevenir una eina de posicionament“, amb la participació de Laura Fraile Vicente, periodista i educadora social, del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, d’Irene Prades, directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa i de Marta Puig, directora de la Biblioteca Santa Oliva d’Olesa.
Una vegada celebrada (i gaudida) aquesta sessió, el COBDC va informar que es difondria una caixa d’eines (toolkit), això és, una sèrie de materials per poder afiançar els continguts exposats a la jornada. És per això que voldríem recordar-vos que aquests instruments s’han aplegat a la pàgina web del COBDC amb l’objectiu d’estendre el debat en el temps i alhora amb els diversos agents amb qui els bibliotecaris hem de relacionar-nos per fer més profund l’impacte de les biblioteques en la vida cívica i cultural del país.
Carme Galve
Vicepresidència COBDC
