El cànon ha de ser un equilibri, no una imposició
(Editorial Setembre 2014) El passat 5 d’agost, el Col·legi es va posicionar respecte al dret de remuneració als autors pels préstecs de les seves obres, realitzats en determinats establiments accessibles al públic, desenvolupat en el Reial decret 624/2014, de 18 de juliol, publicat en el BOE número 186 del passat 1 d’agost. Aquest posicionament el va distribuir per les xarxes socials, i va aparèixer publicat l’1 de setembre a la web del Col·legi, just a l’inici del nou curs.
Aquest manifest va ser redactat per tal de donar una resposta per part del Col·legi en un tema delicat i que ha despertat greus preocupacions en amplis sectors de la nostra professió. En aquest editorial volem reprendre aquest assumpte i continuar parlant d’un tema que preocupa els professionals, principalment a aquells que treballen a les biblioteques públiques de Catalunya. Una preocupació, a més, que s’ha traslladat ara, també, als responsables polítics municipals encarregats de les biblioteques públiques del país.
El Col·legi manifesta un escrupolós respecte als drets d’autor i la propietat intel·lectual, i defensa que els autors rebin una remuneració econòmica pel seu treball. Una remuneració, no ho oblidem, que ja rebien, teòricament, des de 2007. Les biblioteques i les administracions que les gestionen quan compren documents per nodrir els seus fons ja estan pagant drets d’autor. En aquest sentit, no sembla adient haver de pagar fins a tres vegades per una mateixa obra: en el moment de la compra, en el moment del préstec, i finalment en funció dels usuaris de la biblioteca. Si és així, estem davant d’una llei amb una finalitat clarament recaptatòria. Així, subscrivim el text que FESABID ha penjat a la web, i que diu: «El cànon pel préstec és conseqüència del necessari equilibri entre els drets de l’autor a ésser remunerat per la seva obra i els drets dels ciutadans al lliure accés a la informació i a la cultura».
Reclamem, doncs, una proporcionalitat que no veiem en aquesta nova llei, així com una concreció en termes de competències a l’hora d’assignar qui recaptarà aquest cànon. Cal recordar que el cànon és una qüestió estrictament de propietat intel·lectual i de gestió de drets d’autor i, per tant, de competències exclusives del Govern de l’Estat espanyol. Unes competències que no han estat transferides ni a les comunitats autònomes, ni a les administracions locals. Estem davant d’un incompliment per part del Govern central, que no assumeix els seus deures i les seves obligacions en la matèria, i que ho trasllada unilateralment a unes administracions que, per ara, no estan preparades per assumir-ho. Ha de ser l’Administració central de l’Estat qui s’encarregui de la recaptació d’aquest cànon, a càrrec dels seus propis pressupostos; i que en cap cas vagi a càrrec dels ja minsos pressupostos actuals de les biblioteques. Des de l’equilibri d’interessos necessari, com a Col·legi no podem acceptar que es vagi en contra d’una manera tan directe i radical del Sistema de Biblioteques de Catalunya.
Sempre hem defensat, i així ho continuarem fent, que les biblioteques són uns dels principals motors culturals, d’accés democràtic i global a la cultura, sense exclusions i amb una forta capacitat inclusiva i d’igualtat d’oportunitats. Aquesta era la filosofia reflectida en el Manifest de la Unesco de la Biblioteca Pública de 1992 i ho és també del Manifest de l’IFLA de 2014, sobre Accés a la Informació i Desenvolupament, que el Col·legi ha signat i que posa les biblioteques al centre d’aquest accés, com a autèntics motors de desenvolupament humà, social, cultural i econòmic.
