El nom no fa la cosa

[Editorial Setembre 2019] El passat mes d’abril llegíem al web de la facultat on ens hem format la majoria de professionals catalans:

«La Facultat de Biblioteconomia i Documentació és a punt de canviar de nom, ben aviat passarà a dir-se Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals.
La facultat, com a continuadora de l’antiga Escola Superior de Bibliotecàries creada l’any 1915 per la Mancomunitat de Catalunya, s’ha dedicat tradicionalment a la docència i la recerca en Biblioteconomia i Documentació. Però des de l’any 2012 també acull els estudis de Comunicació Audiovisual. Per aquesta raó, era necessari canviar el nom del centre i trobar-ne un que identifiqués la totalitat dels estudis que s’hi fan; és un canvi de nom que per raons similars ja s’ha fet a moltes altres facultats de la mateixa Universitat de Barcelona.
La incorporació del terme «Informació» en lloc de «Biblioteconomia i Documentació» no significa una renúncia a aquestes arrels, sinó més aviat una adaptació d’aquestes al món actual.»

Aquest canvi es va fer oficial el 24 de juliol passat amb la publicació al DOGC de la RESOLUCIÓ EMC/2033/2019, de 18 de juliol, per la qual s’autoritzen els canvis de denominacions de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació i de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

Les facultats on estudia qui vol convertir-se en professional de la informació, en documentalista, bibliotecari, gestor del coneixement i les dades, qui vol treballar en biblioteques, en centres de documentació o arxius, qui vol treballar en una empresa de serveis de foment de la lectura o una empresa de tecnologia puntera, ha anat canviant el nom de la seva professió al llarg dels anys, adaptant-se als canvis culturals i tecnològics, a la societat de la informació. No només a Catalunya i a Espanya, sinó a tot el món.

Segons un estudi dut a terme el 2007, en què els autors analitzaven universitats de tot el món, en aquell moment més del 98,5% de les facultats n’havien renovat el nom, encara que només un 45% l’havia canviat totalment. El més probable és que dotze anys més tard aquests percentatges hagin augmentat.

De fet, en aquests moments, a l’Estat espanyol, la facultat catalana era l’única que encara conservava la paraula «biblioteconomia» al nom. Tot i que això no vol dir que haguéssim de canviar, d’alguna manera és significatiu.

El nom dels estudis que s’imparteixen en aquestes facultats també ha anat canviant. Des del darrer terç del segle XX, els termes «informació», «comunicació» i «documentació» s’han anat incorporant a la designació de les titulacions, i en molts casos han substituït la paraula «biblioteconomia» o «biblioteca».

Hi ha estudis diversos que defensen que la biblioteconomia (librarianship) i les ciències de la informació (information science) són el mateix; altres, diuen el contrari. També n’hi ha que afirmen que una engloba l’altra, sense posar-se d’acord en quina està per sobre. Hi ha teories per a tots els gustos. No ens hi afegirem, no creiem que hi hagi una única veritat.
El que és cert és que ens agrada dir que som bibliotecaris i bibliotecàries, a molts de nosaltres. N’estem orgullosos. Ens agrada tenir una professió que té un nom que la defineix i podem pensar que perdent el nom de la facultat —com va passar quan va desaparèixer dels estudis— perdem alguna cosa. Ens pot saber greu per una qüestió sentimental, o perquè pensem que si desapareix la paraula «biblioteconomia» ens tornem una mica més invisibles. Podem pensar que en perdem l’essència.

Això no ha de passar. No deixem de ser bibliotecaris i bibliotecàries, si volem definir-nos així. No som els únics que tenim un nom que ens defineix —si volem— que no és el nom dels estudis.

És possible, a més, que amb el temps aquest nom que ara ens sembla que ens defineix, perquè venim d’una llarga tradició de bibliotecàries, no sigui tan important. Potser les properes generacions de bibliotecaris es definiran com a analistes de dades, o com a gestors de xarxes socials, com a gestors d’informació o com a bibliotecaris; potser en el futur el nom de la professió —en aquest món global, de perfils laborals transversals— no serà tan important com ens ho pot semblar ara. Treballarem en un sector professional, no serem una professió.

Els canvis, si són fruit d’una reflexió seriosa, tenen sentit, encara que ens costi d’acceptar-los; poden funcionar millor o pitjor, però si es fan perquè es creu que són necessaris, benvinguts siguin. Ara, hi ha d’haver aquesta reflexió; no poden ser fruit d’una moda, no poden fer-se per semblar més modern. El seu objectiu ha de ser adaptar-se al que demana la societat, formar professionals que responguin a les necessitats dels ciutadans. Esperem que el canvi, tant de nom com de pla d’estudis, sigui beneficiós per als estudiants i la societat.