Entrevista a Ciro Llueca, cap del Grup de Treball Library Association Copyright de l'IFLA

Ciro Llueca, membre del COBDC i director de la Biblioteca de la UOC, ha estat entrevistat al portal de l’IFLA, ja que és cap del Grup de Treball Library Association Copyright. L’entrevista gira a l’entorn de la recent reforma dels drets d’autor a Espanya.

Hem preparat una traducció al català del text original que podeu consultar aquí: Spain’s Recent Copyright Reform: an Interview with the Chair of the Library Association’s #Copyright Group.

[Text traduït] El govern espanyol ha implementat recentment dues directives europees: la Directiva de Marràqueix i la Directiva de gestió col·lectiva. El projecte de llei que va transposar aquestes dues legislacions va venir amb propostes inesperades sobre el tema dels drets de préstecs públics.

Aquest cas proporciona un bon exemple de per què és necessari vigilar tots els passos legislatius i per què la propera transposició de la Directiva sobre drets d’autor al mercat únic digital pot obrir noves oportunitats.

Podria explicar-nos els canvis que s’han fet per transposar la Directiva de Marràqueix?

(Ciro Llueca) Des de fa molts anys, l’associació espanyola de persones invidents, l’ONCE, ha estat jugant un paper essencial per facilitar l’accés als materials en formats accessibles, gràcies a l’extensa excepció de drets d’autor que ja existia. El Tractat de Marràqueix permetrà, a més a més, intercanviar còpies transfrontereres sota l’excepció, sense cap remuneració, entre Espanya, com a membre de la UE, i tercers països que són part del Tractat.

Què passa amb la transposició de la Directiva de gestió col·lectiva?

(CL) Les disposicions que implementen aquesta Directiva se centren principalment a garantir un major control sobre les organitzacions de gestió col·lectiva (OCM).

Val la pena assenyalar que el lobby de l’OCM és molt fort a Espanya. No només ells, sinó que les empreses tant de les indústries editorials com audiovisuals influeixen molt en el Ministeri de Cultura espanyol, independentment del partit polític.

Mentre que les OCM més petites, com CEDRO (l’OCM de llibres, revistes, etc.), no arribaran mai als nivells d’escàndol que hem vist al voltant de l’SGAE (l’OCM de la música, i la més gran d’Espanya), molts creuen que prenen un enfocament injustament dur cap a institucions més petites. Ha arribat a un punt en què fins i tot la paciència del seu millor amic, el Govern, arriba a la seva fi.

La transposició de la Directiva de gestió col·lectiva inclou una demanda d’informació i auditoria clares i transparents i un règim de sancions que imposa, per als casos més greus, la desqualificació com a OCM i multes de fins a 800.000 €. Finalment, disposem de disposicions legals amb un missatge clar i just, però vegem si hi haurà coratge del Govern per fer complir les disposicions si cal.

FESABID està satisfet amb aquesta transposició, ja que sembla que reflecteix la nostra posició històrica: els autors han de ser reconeguts i pagats pel seu treball, però amb transparència, publicitat i fidelitat a l’interès públic per part dels OCM.

Com funciona el sistema actual de drets de préstecs públics a Espanya? Veus algun defecte?

(CL) En general, no funciona bé. Molt poques administracions públiques estan implementant el sistema de dret de préstec públic. Tenim un enorme problema al voltant de la recollida de pagaments. Siguem clars: a Espanya, molta gent, inclosos ciutadans i polítics, no està d’acord amb els principis dels drets de préstec públic. De vegades, la raó està relacionada amb els baixos pressupostos de les biblioteques públiques. Des del meu punt de vista, hem d’assegurar que la fallida implementació de la política cultural a causa del subfinancement de les biblioteques no acabi perjudicant un altre grup d’interès legítim: els autors, especialment els autors locals.

Certament, els escàndols al voltant dels OCM no ajuden a resoldre la situació actual. Però diversos governs regionals, com ara els de Catalunya, Madrid i Castella-la Manxa, han demostrat que es poden solucionar els problemes d’informar i comptar quan totes les parts estan disposades a negociar. En cap d’aquests casos hi ha danys als pressupostos de les biblioteques, ja que la remuneració prové de l’administració pública. I com ja he dit, els OCM han de ser transparents amb la prestació financera.

Com serà d’útil el recent canvi legislatiu?

(CL) El recent canvi va suposar la responsabilitat de gestionar els aspectes financers dels drets de préstecs públics en mans de les províncies, mentre que anteriorment es trobava en els consells de ciutats amb més de 5.000 persones.

Aquest canvi pot ser útil. En primer lloc, a l’administració pública local: abans del canvi, la majoria dels consells no van poder (o no els va interessar) fer-ho. I, en segon lloc, per a OCM: a Espanya, CEDRO va haver de demanar a 1.315 ajuntaments que els proporcionessin informació sobre els préstecs i després sol·licitar els pagaments. Va ser un fracàs complet.

Hauria suggerit el FESABID un altre enfocament?

(CL) El canvi recent no és perfecte, però és molt millor que abans. FESABID va proposar situar la responsabilitat en un nivell administratiu superior, regional o nacional, com passa en altres països de la UE.

El risc de deixar la responsabilitat a les ciutats o províncies és que acabem amb un escenari que la gent gran recorda de la comèdia britànica Sí, ministre dels 80. Podríem tenir un efecte Sí, ministre, on els funcionaris reivindiquen l’obediència, però eviten fer el que se suposa que s’ha de fer, tant per la política com per l’ètica, en detriment dels nostres aliats naturals en les polítiques de lectura: els autors.

Tens informació sobre com el Govern implementarà aquest nou esquema?

És massa aviat per saber-ho. Al Ministeri de Cultura espanyol, l’actual directora general de Llibres i Lectures, la senyora Olvido García-Valdés, va ser nomenada fa uns mesos i està treballant dur: per primera vegada en diversos anys, va intentar, però sense aconseguir-ho del tot, que tots els representants locals de biblioteques públiques, juntament amb OCM i FESABID, s’asseguessin a la mateixa taula.

Ara les eleccions nacionals estan a la vora. Segons els resultats, la Sra. García-Valdés serà confirmada o no en la seva posició. Fins i tot amb un equip compromès al Ministeri, un canvi en aquesta posició política podria tenir greus implicacions.

Per acabar amb una altra referència audiovisual, pensa en El dia de la marmota amb Bill Murray i Andie MacDowell?

Espanya pot repetir, un cop més, el seu drama actual i els seus desacords sobre el préstec públic. Però ara hem de ser realistes sobre altres prioritats, és a dir, transposar la Directiva sobre drets d’autor al mercat únic digital, i caldrà que es mantinguin les discussions sobre els drets de préstecs públics.