
Impulsar les biblioteques i unitats d'informació especialitzades
[Editorial Maig 2021] Sabeu quantes biblioteques hi ha Catalunya? Segons el directori de Biblioteques de Catalunya n’hi ha 957, però aquí no s’hi inclouen totes, no hi són les biblioteques escolars. Si fos així, aquesta xifra s’incrementaria fins a apropar-nos, de ben segur, a les 3.000, segons el darrer estudi estadístic sobre biblioteques escolars que es va fer durant el curs 2015-2016 i el mapa de biblioteques escolars, on es recullen més de 2.000 biblioteques escolars.
Ara bé, no parlaré de la poca visibilitat de les biblioteques escolars; tot això requereix més temps i dedicació.
Jo vull parlar de les 365 especialitzades (38,1%) i per què no, de les 94 (9,8%) biblioteques universitàries o d’altres centres d’ensenyament superior que apareixen al directori de Biblioteques de Catalunya (BES).
Si us hi fixeu, estem parlant pràcticament d’un 48% d’aquestes 957 biblioteques. D’aquest 48%, quasi el 10%, és a dir 94, són BES, un grup ben delimitat; amb serveis, normatives i persones usuàries ben definides, que han sabut trobar i que, tot i les dificultats que això comporta, saben treballar de manera consorciada. Però què passa amb la resta, amb aquestes 365 unitats d’informació o «biblioteques especialitzades»?
Si parem atenció al llistat de biblioteques especialitzades i unitats d’informació, veurem que semblen ben heterogènies. N’hi ha que pertanyen a arxius, museus, empreses, departaments de la Generalitat, institucions d’àmbit religiós, col·legis professionals i centres sanitaris, entre d’altres.
- N’hi ha que tenen servei de préstec, n’hi ha que no.
- N’hi ha que ofereixen els seus serveis a tothom i n’hi ha que només a les persones usuàries de l’entitat a què pertanyen.
- N’hi que pertanyen a entitats privades, n’hi ha que són de titularitat pública, n’hi ha que pertanyen a una administració, n’hi ha que pertanyen a una altra i n’hi ha que en pertanyen a diverses.
- N’hi ha que tenen fons moderns, n’hi ha que tenen fons patrimonials i n’hi ha que en tenen ambdós.
- N’hi ha que es diuen centres de documentació, n’hi ha que es diuen biblioteques, n’hi ha que es diuen centres d’informació, n’hi ha que es diuen espai de documentació i recerca i n’hi ha que es diuen biblioteca-arxiu, entre d’altres.
Però, i si ens fixem en el que tenen en comú? A part del fet que són un grup molt heterogeni, i això ja és un tret en comú, aquestes unitats d’informació es caracteritzen per tenir un fons molt especialitzat, per atendre a persones usuàries amb necessitats similars i per estar vinculades a una entitat, associació o organisme concret.
Algunes d’elles, concretament 134, formen part de la xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat, d’altres formen part de petites i mitjanes xarxes o agrupacions que, en certa manera, les identifica, i d’altres no formen part de cap xarxa o grup determinat.
Però no ens equivoquem, totes són biblioteques o unitats d’informació, i això les caracteritza i les converteix en un gran grup que cal fer més visible. És el moment d’anar més enllà i pensar en una xarxa de biblioteques especialitzades de Catalunya. Cal buscar la manera de treballar conjuntament, colze a colze, per millorar-ne la visibilitat, per potenciar-ne l’impuls i la capacitat d’actuació, per crear una xarxa que sigui reconeguda per les administracions i per la ciutadania i, sobretot, per reconèixer i donar suport als equips de professionals que hi ha al capdavant d’aquestes biblioteques.
El Col·legi, amb la voluntat d’impulsar aquestes unitats d’informació, ha començat a treballar en aquesta línia, primer dedicant-hi un espai en el Seminari d’Experiències 2020 i segon adaptant l’oferta formativa a les necessitats de les persones que treballen en aquestes unitats d’informació. Però això només és el començament, perquè la Junta del Col·legi treballa i treballarà activament per aconseguir el reconeixement que es mereixen les biblioteques i unitats d’informació especialitzades i les persones que hi treballen.
Sílvia Redondo
Vocal de la Junta COBDC 2020-2024