Informe FESABID. Las bibliotecas públicas en España: diagnóstico tras la crisis económica
S’acaba de difondre l’informe FESABID «Las bibliotecas públicas en España: diagnóstico tras la crisis económica», realitzat per Natalia Arroyo-Vázquez, Hilario Hernández-Sánchez i José-Antonio Gómez-Hernández. El pròleg està escrit per Glòria Pérez-Salmerón, presidenta de l’IFLA (2017-2019) i presidenta de FESABID (2014-2018).
Amb l’objectiu de conèixer la situació de les biblioteques públiques espanyoles i la seva evolució, s’han analitzat les dades estadístiques corresponents al període comprès entre 2010 i 2016, les últimes disponibles. En aquest informe es presenten els principals resultats d’aquesta anàlisi i algunes de les conclusions que se’n deriven. Cal matisar, però, que per falta d’indicis suficients no s’han pogut analitzar dades sobre l’evolució dels usos digitals de les biblioteques públiques ni del nombre d’activitats organitzades, ni del nombre de persones que hi han assistit.
Algunes de les dades que s’inclouen en aquest informe són:
a) En relació al 2010 a tot Espanya
– Descens del nombre de biblioteques (5,1%)
– Descens del nombre de personal a temps complet (4,0%)
– Augment de la despesa en personal (10,3%)
– Augment de les col·leccions (15,7%)
– Descens de la despesa en col·leccions (47,7%)
– Manteniment de la despesa en infraestructures
– Descens del nombre de visites rebudes (2,7%)
– Augment del nombre de visites per punt de servei (1,3%)
– Descens de l’ús del servei de préstec (18,8%)
b) Sobre Catalunya al 2016
– És la primera comunitat autònoma amb més punts de servei (11,7%), més implantació de mitjans digitals (13,6%) i més préstecs de documents per habitant (1,94%)
– És la segona comunitat autònoma amb més personal (ràtio 4,96), més despesa global (15,5%), més despesa en adquisicions per habitant (1,25%) i més despesa i finançament per habitant (15,53%)
– És la tercera comunitat autònoma amb més nombre de préstecs de llibres electrònics per cada mil habitants, a través d’eBiblio (13,96%)
– És la quarta comunitat autònoma amb més usuaris actius (11,6%) i amb més visites per habitant (3,26%)
– Pel que fa a les col·leccions, Catalunya duplica la mitjana nacional
– La meitat de la inversió en noves biblioteques entre 2010 i 2016 es va realitzar a Catalunya (49,1%)
Destaquem aquests apartats del sumari:
2. Los recursos de las bibliotecas públicas: centros existentes, personal, colecciones e infraestructuras
2.1. ¿Cuántas bibliotecas y puntos de servicio hay?
2.2. ¿Cuántas personas trabajan en las bibliotecas públicas?
2.3. ¿En qué colecciones documentales basan sus servicios?
2.4. ¿Cuál es la tecnología disponible en las bibliotecas públicas?
3. Bibliotecas públicas: centros existentes, personal, colecciones e infraestructuras
3.1. ¿Quiénes usan las bibliotecas?
3.2. ¿Cuántas veces acudimos?
3.3. ¿Cómo evoluciona el préstamo de la colección?
3.4. ¿Qué otros servicios bibliotecarios ofrecen las bibliotecas?
4. Gastos y financiación
4.1. Evolución del gasto
4.2. La financiación de las bibliotecas públicas: el gasto por titularidad
4.3. Los gastos de inversión por titularidad y clase de gasto
o4.4. El gasto en bibliotecas publicas en perspectiva amplia
5. La valoración social de las bibliotecas
