
La Biblioteca Transoceànica i un COBDC potent
[Editorial Novembre 2021] Els dies 25, 26 i 27 d’octubre, el COBDC va organitzar —juntament amb Biblioteques de Barcelona, el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (Clijcat) i Fesabid— «La Biblioteca Transoceánica» a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. El seminari, que s’emmarcava en l’Año Iberoamericano de Bibliotecas, es va concebre com un espai de diàleg i intercanvi d’experiències —a banda i banda de l’Atlàntic— entre especialistes de la professió i d’altres experts en la cultura del llibre.
El programa, ambiciós, es va organitzar a l’entorn de diferents àmbits (dret a la informació, biblioteques comunitàries, biblioteques escolars, serveis bibliotecaris mòbils, ficció digital o literatura infantil i juvenil) i es va articular a través de diverses taules rodones amb la presència tant física com virtual dels convidats.
Les taules anaven precedides, literalment, d’una sessió de cuina, on els convidats ens van oferir les seves «receptes» per exercir i lluitar pels drets informatius, exemplificar serveis d’extensió bibliotecària a comunitats desateses o reivindicar el rol de la poesia a les biblioteques. Lliçons magistrals mentre ens cuinaven (en directe!) un esgarraet valencià, una sopa freda de remolatxa o un mole mexicà.
Les tres sessions es van completar amb el visionat d’algunes experiències de bones pràctiques, on van destacar el programa WelcomeBIB per a l’atenció a persones migrades, del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, o el servei de Bibliolancha, de Quemchi (Xile). Igualment interessants van ser l’experiència de la biblioteca de la Casa Amèrica al programa Redial o el programa d’intercanvi de Biblioteques de Barcelona amb ciutats d’Iberoamèrica a través dels clubs de lectura.
Programa dens, jornades intenses i experiències enriquidores són el pòsit que resta de tres dies de seminari on algunes idees es repetien (i repetien) en totes les taules: biblioteques comunitàries, nous rols, empoderament de la professió, obertura dels serveis bibliotecaris fora de les institucions físiques, dret de la informació, bretxa digital, noves lectures, oralitat, etc.
Totes aquestes idees —inspiradores— posen de manifest que en el món professional s’estan coent —torna la retòrica culinària— noves pràctiques per assolir horitzons de servei que fins fa poc ni es contemplaven en determinats programes o plans d’acció bibliotecària, aquí i allà.
El gran valor de «La Biblioteca Transoceánica» no ha estat, doncs, el de constatar que arreu s’estan duent experiències replicables en altres indrets o geografies, sinó que ha servit per posar de manifest que les societats, les comunitats, en definitiva, s’estan fent seva la biblioteca com a espai de creixement i de cohesió social dels seus col·lectius, a través de la cultura, dels programes d’alfabetització informacional, de serveis d’extensió, etc. Potser una de les millors conclusions de la Transoceánica va ser la que va postular Nuno Marçal, bibliotecari mòbil al municipi portuguès de Proença-a-Nova, quan va afirmar que «biblioteques són la darrera utopia».
I de ben cert que ho són, perquè la majoria d’experiències o de projectes que es van exposar al seminari tenien com a fil conductor el rol de les biblioteques com a espais de somnis per a bastir societats més informades, més justes i, en definitiva, més lliures. El seminari, per tant, el llegim com un èxit, amb una mitjana diària de prop de 1.000 professionals entre assistents presencials i virtuals, i mostra la importància de tenir un COBDC fort, potent i actiu, que sigui capaç de representar i donar sortida a les tendències i debats més actuals per tal d’empoderar a tothom que formi part de l’àmbit de les biblioteques i unitats d’informació.
Francesc Xavier González
President