La responsabilitat del col·lectiu professional també és individual
En els últims anys, malauradament, molts i moltes col·legiades decideixen –per aquestes èpoques– prescindir dels serveis i del paraigües professional que significa formar part d’un col·legi que defensa els drets de les persones que treballen en l’àmbit de les biblioteques i les diferents unitats d’informació.
Fa poc apareixia una notícia que les bibliotecàries de Coruña[1] estaven pendents, un altre mes, de si cobrarien la seva nòmina. Un fet que pot semblar aïllat agafa molta rellevància i significació perquè s’ataca a un servei públic com les biblioteques i, sobretot, es precaritza a les seves treballadores. Segons el sociòleg Erick Klinenberg –que va passar per Barcelona a presentar la seva obra Palacios del pueblo– la biblioteca, per a molta gent, és el lloc més agradable on passar una estona i explicava que caldria “plantar” més biblioteques. D’aquesta manera, feia una reivindicació efectiva i afectiva de les biblioteques públiques com a equipament democratitzador, comunitari, universal, etc. amb una importància cabdal per a qualsevol societat que vulgui esdevenir culta i lliure (dos paraules que van de la mà).
Creieu, però, que el concepte de biblioteca s’entén sense bibliotecàries? Sense les professionals que li atorguen tot el cúmul de significat? Impossible. És necessari, doncs, i tal com explicava Erick Klinenberg, organitzar-nos col·lectivament. I ho podem fer de moltes maneres però des del COBDC creiem que tenir un col·legi fort amb el màxim nombre de col·legiats i col·legiades permet defensar, amb més seguretat, el nostre col·lectiu, reivindicar, amb més força, la importància d’un dels equipaments culturals per excel·lència i exigir, amb més determinació, les condicions laborals òptimes perquè les professionals puguin desenvolupar la seva feina de la millor manera possible a partir de la seva expertesa.
A part de mirar la millor manera d’augmentar la col·legiació –creieu-nos que no parem de pensar-hi– també volem fer una reflexió al voltant d’aquelles persones que prenen la decisió de no seguir acompanyant-nos. Donar-se de baixa del COBDC és molt senzill però defensar a la professió, ja us assegurem, que no ho és gens. Organitzar-se col·lectivament també comença per la responsabilitat individual.
Eliminem, doncs, l’època de baixes i convertim-la en l’època de la reivindicació professional.
Juntes, sempre, serem més fortes.
Jordi Bosch
Secretari del COBDC
[1] Cadena SER (2 de novembre de 2022) https://cadenaser.com/galicia/2022/11/02/las-bibliotecarias-municipales-desesperadas-ante-las-amenazas-de-no-cobro-radio-coruna/
