La unió fa la força
(Editorial Abril 2019). La unió fa la força. Tothom coneix aquesta dita, i és per ella que les persones, des de sempre, ens agrupem en associacions de les tipologies més diverses. L’agrupació en l’exercici de la professió ve de molt antic; en trobem els antecedents en els gremis medievals.
Al llarg del segle XX es van anar regulant aquestes associacions fins a esdevenir les entitats que coneixem avui. Van néixer els col·legis professionals. Una de les funcions dels col·legis és la representació i defensa de la professió, i els professionals en general, davant l’administració, les empreses i altres professionals.
Davant l’administració
El COBDC vetlla perquè les convocatòries públiques de places relacionades amb la professió (tant per a places que només poden ocupar titulats com per a aquelles que no cal que ho siguin, com és el cas dels tècnics auxiliars de biblioteca) s’ajustin al que estableixen les normes que regulen el Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Cada cop que es detecta una convocatòria que no compleix el que està establert ens personem com a Col·legi i demanem la corresponent rectificació. Durant el 2017 es van fer 15 intervencions; en el 2018, 9; i en el que portem de 2019, 6. A les memòries anuals d’activitat se’n pot trobar el detall. Amb el creixement de l’oferta pública augmenta la necessitat de l’exercici d’activitats de defensa perquè, sovint, les persones que redacten les bases de les convocatòries desconeixen la realitat de la nostra professió.
Per exemple, tot i que no sigui directament una plaça destinada als professionals col·legiats, s’ha detectat una tendència per part de les administracions locals a oferir places de TAB amb categoria C2 i no C1 (que és la que li correspon segons l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i el Decret 124/1999 del personal del Sistema Bibliotecari de Catalunya). Aquesta irregularitat afecta, entre d’altres coses, els salaris que perceben els candidats. També és freqüent que en places de TAB s’assignin funcions pròpies de personal bibliotecari o se’ls demani, en els temaris, coneixements com ara catalogació, quan aquesta és una tasca exclusiva del personal titulat. Una altra de les reclamacions que s’han hagut de fer és demanar que, a les places d’arxiver amb categoria A1, la nostra sigui una de les titulacions d’accés i quan és de categoria inferior, que sigui reconeguda com a mèrit específic.
Pel que fa a les biblioteques universitàries, la llei espanyola d’universitats no contempla la nostra titulació com a requisit d’accés, i aquesta continua sent una lluita pendent de la professió.
En el sector privat
Quan es detecta una oferta de feina en el sector privat en la qual es demana un perfil professional relacionat amb la nostra professió però no hi és identificada, sempre que és possible contactem amb l’empresa anunciant per demanar una rectificació o que la incloguin. També hem detectat una creixent confusió, en el sector públic, de la figura del gestor documental amb la de l’administratiu, les quals, tot i tenir punts de convergència, no són equiparables. Tot plegat, a banda de totes aquelles feines que podem dur a terme en tant que documentalistes i en les quals se sol·liciten periodistes o informàtics.
La defensa de la professió també inclou que les ofertes de feina que oferim als nostres col·legiats tinguin uns mínims de qualitat i una remuneració acceptable. És per aquesta raó que hem desestimat algunes ofertes de feina rebudes a la nostra borsa de treball per considerar que les condicions laborals i/o econòmiques no assolien els mínims desitjables.
Quan parlem de defensa ens referim tant a defensa com a promoció i difusió. Vetllem perquè les convocatòries per a les places que tradicionalment s’han considerat el lloc de feina dels col·legiats siguin correctes; al mateix temps, conscients que els titulats en informació i documentació tenim uns perfils, habilitats i competències molt diverses, i que podem fer tasques diferents a empreses i organitzacions que no ens coneixen, des del COBDC fem una tasca proactiva, informant-los-en.
