La proposta de directiva europea de drets d’autor en el mercat únic digital i les biblioteques

(Editorial Octubre-Novembre 2018) La Unió Europea està en procés d’actualitzar la legislació sobre propietat intel·lectual per tal d’adaptar-la a l’entorn digital. La Directiva vigent va ser aprovada el 2001, i des de llavors l’evolució tecnològica ha canviat la manera com es creen, produeixen, distribueixen i exploten les obres protegides i han sorgit nous usos, noves plataformes i models de negoci.

La nova Directiva vol regular l’espai europeu digital únic i sense fronteres al coneixement, la informació i l’oci.

Vol que tothom tingui les mateixes possibilitats d’accedir al coneixement, la informació i l’oci, però dins la legalitat, respectant els titulars dels drets, que han de rebre la seva justa remuneració. Les biblioteques i els seus professionals recolzem totalment qualsevol millora de l’accés a la informació i el coneixement, mantenint l’equilibri entre els drets dels ciutadans i els dels autors.

El 2016 la Comissió va presentar una proposta de la Directiva de drets de propietat intel·lectual en el mercat digital únic, que té l’objectiu d’harmonitzar determinats aspectes dels drets d’autor en la societat de la informació. La Comissió d’Afers Jurídics del Parlament la va aprovat el mes de juny de 2017, però el Ple del Parlament la va rebutjar en primera instància. S’hi van presentar més de 250 esmenes i, finalment, el 12 de setembre es va tornar a votar i va ser aprovada.

El pas següent és la negociació a tres bandes entre representants de la Comissió, el Parlament i el Consell, abans de retornar al Parlament per a la seva aprovació final. A partir d’aquest moment, els països membres de la UE hauran de fer la transposició a la seva legislació.

Dos dels articles que han generat més polèmica i discrepància són l’11 i el 13, que encara que no són els que afecten més directament les biblioteques, ens afecten com a ciutadans.

L’article 11 reconeix un dret connex de propietat intel•lectual a les editorials de publicacions de premsa, per 5 anys, que vol assegurar que els editors rebin una remuneració pels usos que els agregadors de notícies i altres proveïdors de serveis fan de les seves publicacions.

L’article 13 fa responsables directes els proveïdors de continguts del material que els ciutadans pugen a les grans plataformes d’Internet, com Youtube o Facebook, i els obliga a establir llicències amb els titulars. A més, hauran de trobar la manera de filtrar si el que pugen els usuaris és lícit o no. Aquest darrer punt, especialment, ha generat moviments a favor i en contra molt aferrissats perquè segons com s’apliqui pot limitar l’intercanvi d’informació i la llibertat d’expressió. Pel que fa a les biblioteques i a l’educació, es demana que aquest article no sigui aplicable als repositoris dels centres docents i de recerca, com sembla que no ho serà.

Tanmateix, hi ha determinats articles que tenen un impacte directe sobre les biblioteques i els centres patrimonials, que estan relacionats amb les excepcions i limitacions als drets d’autor, sovint en benefici d’objectius de política pública, com la investigació o l’educació.

Les principals associacions internacionals del sector bibliotecari (IFLA, EBLIDA, LIBER, Public Libraries 2020 i Europeana) han treballat i treballen des del començament perquè la Directiva tingui en compte i sigui el més favorable possible a les biblioteques i centres patrimonials, sense deixar de banda el dret dels autors a rebre una remuneració. L’ús de llicències, tant individuals com col•lectives, podria ser un instrument per aconseguir aquest equilibri.

Així, la proposta de Directiva estableix quatre límits que hauran de ser obligatòriament adoptats pels estats membres, que són :

– La utilització digital amb finalitats educatives d’obres protegides, sense demanar l’autorització als titulars dels drets (art. 4). Aquesta excepció s’aplica als centres d’ensenyament i a les biblioteques, sempre i quan utilitzin els materials digitals en una activitat educativa, dirigida per un centre docent. Tanmateix, no tindrà aplicació si hi ha llicències adequades disponibles per als mateixos usos i només s’aplica a l’entorn digital, no analògic.
– L’ús dels documents descatalogats. La proposta permet als centres que conserven el patrimoni cultural (biblioteques i arxius) acordar amb les entitats de gestió llicències paneuropees no exclusives i posar en obert aquestes obres, sempre sense finalitat comercial.
– L’ús de documents per a la preservació (art. 5). Es podran realitzar reproduccions de documents en domini públic amb finalitat de preservació. Aquesta excepció és interessant en aquells països que no la tenen regulada.
– La mineria de dades i text amb finalitats d’investigació científica, limitada a centres d’investigació, biblioteques i centres patrimonials (art. 3). La preocupació en aquest punt és que es limiti l’accés obert, que és imprescindible per a la investigació i el desenvolupament econòmic.

Per altra banda, l’article 6 pot representar un problema per a les biblioteques i centres patrimonials perquè impedeix sumar excepcions; per exemple, si un document es digitalitza per a preservació, no es podrà utilitzar amb finalitats docents.

Haurem d’esperar a veure com es desenvolupen els diàlegs a tres entre la Comissió, el Consell i el Parlament, i confiar en les associacions professionals internacionals que treballen perquè la Directiva sigui el més favorable possible a les biblioteques. Un cop aprovada, caldrà posar-se al costat de la resta d’associacions professionals de l’Estat per exigir que el Ministerio en faci una transposició que contingui la visió més favorable a les biblioteques i al seu funcionament.