El sentit de la innovació a les biblioteques

[Editorial Novembre 2019]. En els darrers anys, trobem sovint a jornades, seminaris, cursos i bibliografia professional termes com laboratori d’idees, espai de creació, espai de cooperació i participació, dades obertes, ciència oberta, design thinking… Tot forma part dels processos d’innovació i transformació que vivim com a professionals i ciutadans, i no sempre els acabem d’acceptar o entendre.

Fa tres setmanes, ens trobàvem amb més de cent cinquanta professionals per parlar de models d’innovació en biblioteques. Fa quinze dies, més de cent persones es van reunir a les Jornades de Biblioteques i Salut de Catalunya per parlar de la transformació de les biblioteques de ciències de la salut. El COBDC ha traduït al català el llibre Pensament de disseny per a biblioteques, d’IDEO, una de les metodologies d’innovació més recents. I com això, moltes altres activitats on la innovació és present.

Ens trobem tan sovint parlant-ne que correm el perill de convertir-la en objectiu sense propòsit, en lloc de ser un mitjà per assolir el que és la nostra missió com a professionals, igual que la resta d’activitats que duem a terme habitualment.

De què parlem, exactament, quan parlem d’innovar? Tots els diccionaris en parlen, i totes les definicions coincideixen en el canvi, la modificació o la introducció de coses noves, com poden ser serveis i productes, normalment amb l’objectiu d’aconseguir una millora. No hi ha innovació, si no hi ha un resultat positiu, un benefici.

Per què volem innovar? Per què volem aquests productes i serveis nous o millorats? La introducció del llibre sobre el design thinking ens dona la pista: «Com a bibliotecari […], la teva missió és millorar la societat facilitant-li el coneixement». Així, quan plantegem una metodologia d’innovació per a biblioteques, un nou servei, una nova manera de fer les coses, no hem d’oblidar que el nostre objectiu és facilitar l’accés al coneixement al ciutadà, per tal de millorar la societat.

Amb la nostra feina, participem en l’Agenda 2030 i en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, que tenen l’objectiu de millorar la vida de tothom. Fer-ho és responsabilitat dels estats, però també de les entitats i la societat civil. L‘IFLA va ser una de les institucions que va participar en la seva elaboració, i va treballar perquè l’accés a la informació de tots els ciutadans, que és la missió de les biblioteques, hi fos present. I així, dins l’objectiu 16 trobem:

Meta 16.10: «Assegurar l’accés públic a la informació i protegir les llibertats fonamentals, de conformitat amb les legislacions nacionals i els acords internacionals».

Amb l’objectiu de millorar la societat, facilitem l’accés a la informació i el coneixement per tots els mitjans, i això implica oferir serveis i productes nous o diferents, que s’adaptin a la nova realitat de la societat. Les funcions més habituals de les biblioteques segueixen oferint-se, i en aquest cas la innovació està estretament relacionada amb la millora del servei i va molt lligada a les possibilitats que ofereix la tecnologia: serveis, catàlegs i col·leccions, tant en línia com en obert.

Les mateixes possibilitats que ofereix la tecnologia fan que les barreres entre uns serveis i unes professions, i d’altres es difuminin, i que la ciutadania vulgui trobar-ho tot al mateix lloc, un espai de lleure i un espai de coneixement, un lloc on treballar, on trobar-se amb gent amb els mateixos interessos. Això explica que els espais de les biblioteques canviïn, es transformin i que la societat busqui serveis i productes més participatius.

En algun moment ens pot semblar que tenim noves responsabilitats o que la professió es desdibuixa. És llavors quan hem de ser conscients que darrere d’aquests processos d’innovació sempre hi ha el mateix objectiu: facilitar l’accés a la informació i al coneixement per millorar la societat. Si no innovem, si no oferim els productes i serveis adequats al que la ciutadania necessita i demana, com a professió no aconseguirem el nostre objectiu.