Addenda a “Carta: Reflexiones sobre posibles razones de una minorización profesional excesiva y propuestas para su reversión”
Arran de la publicació a El Profesional de la información de «Carta: Reflexiones sobre posibles razones de una minorización profesional excesiva y propuestas para su reversión» en el darrer número, des de la Junta del COBDC hem considerat oportú aportar més dades que completin i aclareixin algunes afirmacions exposades amb l’objectiu de proporcionar als possibles lectors conclusions més fonamentades.
Reproduïm a continuació (i íntegrament) el contingut de la carta:
Benvolguts companys i col·legues d’El Profesional de la información,
El motiu de la present és informar-vos que el passat divendres 29 d’octubre vam tenir l’oportunitat de llegir «Carta: Reflexiones sobre posibles razones de una minorización profesional excesiva y propuestas para su reversión» de Lluís Anglada, publicada a l’últim número de la vostra publicació.
Primerament, us felicitem per publicar contribucions que convidin a la reflexió sobre la nostra professió. En segon lloc, volem aportar algunes consideracions que seran del vostre inters —i dels lectors— tant per al·lusions al nostre col·legi, com per aclarir i completar afirmacions exposades que, sens dubte, permetran conclusions més argumentades.
Partint d’un objectiu clarificador, hem preferit mantenir l’estructura de la carta esmentada per completar, com a addenda, aquelles qüestions poc desenvolupades i, en alguns casos, inexactes.
En aquest sentit, quan l’autor afirma —al capítol 1, Somos una profesión minorizada, p. 2— que:
«Una profesión normal —no disminuida—, con un pleno reconocimiento de su función, debería ser una profesión consultada cuando la Administración trata temas que caen dentro de su competencia. Los episodios recientes de la crisis sanitaria y económica provocada por la Covid-19 han dado sobradas muestras de que esto no es así en nuestro caso. Por ejemplo, la profesión ha estado ausente de la reunión que mantuvo el Presidente de la Generalitat de Cataluña con el sector de la cultura a la que asistieron 18 entidades, como ausente estuvo también del acto que reunió a dieciséis representantes de los agentes culturales barceloneses organizado por el diario La Vanguardia»
Més endavant, al capítol 2, Sobre las profesiones, p. 4, l’autor considera:
«Visto retrospectivamente, creo que nos hemos descrito pensando demasiado en lo que hacemos en relación con la información o la documentación (la facilitamos, la organizamos, la gestionamos…) y menos de lo que hubiéramos debido en lo que aporta la información facilitada, organizada y gestionada. La ‘informacionalidad’ —si se me permite el palabro— es el resultado de todas estas actividades y significa un estado de vida enriquecida (a nivel personal, formativo y laboral) por el uso de la información.»
posa de manifest que desconeix les gestions que ha realitzat el Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (d’ara endavant COBDC) des del novembre del 2020 fins al juny del 2021 amb el Departament de Cultura i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en qüestions relacionades amb:
– l’essencialitat de les biblioteques, amb l’adhesió i la defensa del Manifest #BibliotequesVisibles;
– la interpel·lació al Departament de Salut per tal de prioritzar, a raó d’aquesta essencialitat, la vacunació de les professionals i els professionals de les biblioteques, tant de titularitat pública com privada; i
– el seguiment de la campanya de vacunació de les bibliotecàries escolars.
En aquest cas concret, sorprèn que l’autor desconegui l’intens i fructífer treball que han fet associacions i col·legis professionals, com el nostre, en aquest sentit.
La Junta anterior del COBDC, 2016-2020, i l’actual han desenvolupat un profund estudi (en continua revisió) dels perfils professionals que van concloure al Catàleg de perfils professionals, que inclou 15 perfils que van des del content curator fins al bibliotecari especialitzat en patrimoni bibliogràfic, o de consultora digital a bibliotecària escolar.
15 perfils, descrits amb múltiples exemples i que són exercits per persones reals, que desmenteixen aquesta idea que «nos hemos descrito pensando […] menos de lo que hubiéramos debido en lo que aporta la información facilitada, organizada y gestionada.»
Sobre aquest projecte de perfils professionals, també està previst que una part del Catàleg sigui utilitzat per alumnes de la FIMA com a tema per al seu TFG amb l’objectiu d’aprofundir en les habilitats, potencialitats i les sortides professionals dels perfils seleccionats.
Finalment, i com a mostra del valor que atorguem a aquesta qüestió, el número 72 (primavera-estiu 2022) de la revista Item estarà dedicat als perfils professionals.
En el capítol 3, Motivos propios de la minorización de la profesión en España, p. 5, Anglada sosté que:
«La defensa de la profesión (así lo llamábamos entonces) comportó muchas veces la oposición a decisiones de la administración y enfrentamientos institucionales fuertes y continuados. Puedo entender que, a partir de un momento dado, las asociaciones, ya fuera por cansancio, ya fuera por entender que tendría mejores resultados el apaciguamiento, rehuyeran la confrontación con las administraciones. Una lástima».
Sobre aquesta darrera afirmació, coincidim amb l’autor que certament és una llàstima que (ell) desconegui els esforços i les polítiques que s’estan duent a terme en algunes associacions, i en aquest cas al COBDC, sobre aquesta i altres qüestions relacionades amb la reivindicació i dignificació dels professionals a Catalunya.
Des del minut 0, la Junta actual (2020-2024) s’ha compromès amb aquesta missió i ha dut a terme les accions següents:
– Reunions amb els diferents gestors públics/administracions amb competències a l’àmbit de biblioteques, altres associacions professionals i el món acadèmic, i més concretament amb:
- a) Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.
b) Consorci de Biblioteques de Barcelona.
c) Secretària General del Departament de Cultura.
d) Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
e) Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (UB).
f) Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya.
g) Ministerio de Cultura y Deporte del Gobierno de España.
h) Consell assessor del COBDC.
i) Etc.
Reunions que han suposat avenços i compromisos significatius per afrontar qüestions que fins fa pocs mesos semblaven quimeres.
Desconeixem l’abast que té per a l’autor el concepte de reivindicació i lluita per la dignitat professional i salarial dels professionals. Allò que sí és públic i notori (perquè així figura a les actes de les assemblees del COBDC, com a l’actual programa de Junta 2020-2024) és que aquest caràcter reivindicatiu es troba indissolublement unit a la genètica d’acció del Col·legi.
Seguint amb la resta de la carta, Anglada —al capítol 4, ¿Se puede reducir el grado de minorización de la profesión?, p. 6— afirma que:
«me atrevo a proponer tres caminos para minorizar la minorización:
– formarnos,
– politizarnos, y
– agruparnos.»
Val a dir que en aquest fragment estem molt d’acord amb l’autor. De fet, fins i tot, podem exemplificar aquests suggeriments o camins amb les polítiques que ja estem duent a terme des del COBDC.
En l’àmbit formatiu, oferim un catàleg d’ampli espectre i multidisciplinari, que moltes vegades s’ofereix a les administracions per formar els seus professionals. En molts casos, els programes formatius es pacten o fan a mida per oferir aquells continguts i aquells docents que millor s’adaptin a les necessitats.
El programa formatiu del COBDC té el gran avantatge, d’altra banda, de comptar amb els suggeriments i les línies a desenvolupar que —sovint— es marquen des dels diferents grups de treball professionals del propi Col·legi. Grups de treball formats per especialistes i expertes que, gràcies al desenvolupament de les seves tasques professionals, coneixen de primera mà les necessitats formatives dels especialistes en el seu àmbit.
Aquesta tasca d’assessorament permet al nostre Col·legi bastir uns programes formatius que compleixen amb les expectatives de col·legiades i col·legiats (i dels no-col·legiats), que veuen en aquesta tasca i funció un dels principals actius de la nostra institució.
Pel que fa a la politització, o l’adopció d’una línia activa de defensa de la professió, des del Col·legi, només durant els deu primers mesos del 2021, hem mantingut:
- a) Contacte actiu i reivindicació política davant de tots els agents/gestors públics per abordar:
– Situació anòmala dels professionals en les categories de l’Administració Pública (equiparació A2-A1).
– Futur del personal interí i/o laboral.
– Greus deficiències a les biblioteques escolars, amb absència de personal qualificat, i un preocupant futur per a aquestes biblioteques durant (i després) els pitjors moments de la pandèmia. - b) Encàrrec d’un informe jurídic sobre les possibilitats de revertir l’anomalia sobre l’equiparació A2-A1, en col·laboració amb FESABID.
c) Participació i implicació absoluta a l’Observatorio de la Profesión de FESABID per a la defensa de la professió.
d) Denúncia i suport juntament amb FESABID en casos de mala praxi en la contractació de professionals, com l’últim cas de la Biblioteca Regional de Murcia —i que l’autor oblida esmentar a la nota 10, p. 7—.
e) Més denúncies i suport públic al COBDCV i FESABID, com en el cas de la censura d’obres de temàtica LGTBIQ+ a diferents biblioteques escolars de la província de Castelló.
f) Comunicacions a ajuntaments per cessaments poc o gens justificats al tancament d’instal·lacions bibliotecàries, com va ser el cas de la biblioteca pública del barri de Santa Eulàlia a l’Hospitalet de Llobregat.
g) Recursos a provisions de personal (concursos) que vulneraven la legislació vigent, sobretot a biblioteques públiques de Catalunya.
Finalment, i per concloure, des de la Junta actual del COBDC considerem que tot article, carta o manifest que serveixi per posar sobre la taula l’actual situació minoritzada de la professió, així com possibles solucions, no sols és necessària, sinó benvinguda. Tot i això, també creiem imprescindible que si l’anàlisi ha de ser fidel amb la realitat descrita, aquest ha de contenir una visió més àmplia i generosa amb les dades, a més d’informació totalment completa i contrastada. En cas contrari, es pot incórrer en un diagnòstic incomplet, que és el que hem detectat en determinats fragments i així ho hem fet notar per rectificar o ampliar-lo quan ho hem considerat necessari.
Per últim, us agrairíem que donéssiu publicitat a la nostra posició i us convidem que contacteu amb nosaltres si voleu conèixer més en profunditat l’intens treball de la nostra Junta en pro de la professió.
Estarem encantats de donar-vos una visió més completa del nostre programa, així com del pla d’acció, en favor de la professió a Catalunya —i de tota la ciutadania del país— en el format que desitgeu: entrevista, article o estudi particular sobre un tema.
Us saluda cordialment,
Xavier González Cuadra
President COBDC
