L’Escola Superior de Bibliotecàries fou la institució bibliotecària creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya fruit de la necessitat de personal format per dotar les biblioteques populars i és el punt de partida en l’àmbit corporatiu de la professió bibliotecària a casa nostra.
El 1930 es funda l’Agrupació Escola Bibliotecàries que agrupava les alumnes i les bibliotecàries sortides de l’Escola de Barcelona en el si de la Diputació de Barcelona. L’any 1936 se’n separaren les bibliotecàries en exercici amb el nom d’Agrupació Professional de Bibliotecàries de Catalunya, que estava adherida a la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris, federació fundada el 1929 a Edimburg i que té com a objectius promoure i facilitar la cooperació internacional entre biblioteques, que està organitzada en àrees: biblioteques públiques, biblioteques especialitzades, control bibliogràfic, organització i tecnologia, i educació i investigació. El seu assessorament s’estén a l’administració de biblioteques, la medicina del llibre, la normalització de la catalogació, intercanvi i les adquisicions, el préstec interbibliotecari, els edificis i el condicionament de les biblioteques, etc. Ambdues s’extingiren el gener del 1939.
Serà el 1974 que passarà a anomenar-se Escola de Bibliologia. De les primeres promocions va sorgir la iniciativa de crear l’Associació d’Antigues Alumnes de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona el mateix any. Llargs anys de lluites i reivindicacions:
Un any després, el 1975 passa aquesta associació canvia el seu nom pel de l’Associació de Bibliotecàries de Catalunya, presidida per Rosa Ricart Ribera.
Conjuntament, l’Associació de Bibliotecàries, que a partir de 1981 és succeïda per l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya, i l’Escola emprendran durant molts anys una tasca constant i persistent d’establir xarxa, vincles internacionals amb altres associacions professionals i la lluita pel seu reconeixement professional i legal:
1978: Inicis dels tràmits per al reconeixement dels estudis en Biblioteconomia.
1980: Durant la primera legislatura de la Generalitat de Catalunya restablerta es crea el Servei de Biblioteques.
1981: Primera Llei de Biblioteques: Llei 3/1981, de 22 d’abril (definició de l’estructura que ha de tenir el Sistema Bibliotecari de Catalunya). En aquest marc, apareix l’Institut Català de Bibliografia que depenia del Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic de la Generalitat de Catalunya, amb funcions normatives, per catalogar la producció bibliogràfica catalana (fins al 1995).
En l’àmbit universitari i de les biblioteques especialitzades, també neix el CRUC fruit d’un conveni signat entre la Universitat Politècnica de Barcelona (UPB), la Universitat de Barcelona i la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears (La Caixa).
1982: Reconeixement universitari dels estudis que passa a dependre de la Universitat de Barcelona sota el nom d’Escola Universitària de Biblioteconomia Jordi Rubió i Balaguer. Els cursos de postgrau i màsters, foren impartits per l’Escola de Documentació de Casp entre els anys 1991 i 1996.
L’Associació de Bibliotecaris, que sempre ha anat acompanyada de la resta d’entitats del sector, el 1983 amb el CIDC organitza les Primeres Jornades Catalanes de Teledocumentació.
La Societat Catalana de Documentació i Informació (SOCADI) va ser una associació professional de bibliotecaris i documentalistes de Catalunya es va constituir el 1984 com a continuació de la delegació catalana de la Sociedad Española de Documentación y Información Científica (SEDIC), i estava adreçada a professionals de biblioteques especialitzades i centres de documentació científica. El 1999 es va integrar dins del COBDC.
És molt important en el context de tecnificació generalitzat i que també es va introduir i aplicar en l’àmbit de la gestió de la informació, l’aparició del Centre de Mecanització de Biblioteques (Cmbib): durant els anys 1980-1990 s’inicia aquesta evolució com queda documentat en un article de Lluís Anglada titulat “Vint-i-cinc anys d’automatització de biblioteques a Catalunya” (BID, número 16: juny 2006). A partir de 1975, el Servei de Teledocumentació del Consorci d’Informació i Documentació de Catalunya es va dur a terme una tasca de formació, assessorament i difusió en “teledocumentació” arreu de Catalunya.
Al llarg dels anys esdevé un referent en l’organització de cursos, jornades, borsa de treball i de donar suport a la professió. Només dos anys després, però després d’una sèrie de peticions i actuacions reivindicatives, instant les administracions públiques, acaba aprovant-se la llei per la qual es constitueix com a col·legi oficial (creada el 13 de juny de 1985 a partir de l’aprovació de la Llei 10/1985, de creació del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya).
Rosa Leveroni i Valls, presidenta de l’Agrupació de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona (1931)
«És curiós recordar la primera causa que ha implantat la nostra Agrupació, la qual, avui dins la seva modèstia, sembla ja plena de vida i d’ambicions símptoma de joventut.
Quina va ser doncs aquesta? Molt senzill, nosaltres no havíem parlat encara de germanor, de compenetració, etc. Seguíem les classes amb gust, les condeixebles ens agrupàvem segons les simpaties del moment, però no havíem sentit encara la necessitat d’una visió més estreta amb totes; quan un dia, la visió engrescadora d’una piscina a punt d’ésser enllestida, commogué a les que sentim l’atracció del bell xipollejar dins d’aigua clara i neta… Si poguéssim tenir-hi entrada!
Ens semblava però, una cosa un xic difícil, més el nostre professor Sr. Campalans -era ell qui ens mostrà la piscina en construcció a la Universitat industrial- ens va donar la idea.
Per què no constitueixen una associació d’alumnes de l’Escola i demanen al Patronat l’accés a la piscina i als camps d’esports? Em penso que serien ateses -ens va dir molt amablement.
La iniciativa va ésser recollida per unes quantes noies que sentíem el desig de fer un xic d’esport per desentumir els membres al menys una vegada a la setmana. Començarem les gestions gràcies al costat que ens feren el Sr. Rubió i el Sr. Campalans i que els agraïm, varem tirar endavant la idea, i aquesta, després d’un mes d’iniciada, prengué cos amb la constitució de l’Agrupació d’Alumnes i ex-Alumnes de l’Escola de Bibliotecàries que començà la seva tasca amb un objectiu principalment esportiu.
Avui però, gràcies a l’encoratjament de tot el professorat i de la Secretaria de l’Escola, la nostra simpàtica Sra. Joana Casals, junt amb l’entusiasme aportat per totes, podem dir que l’AEB ha expandit el seu camp d’acció no limitant solsament a l’esport, les seves activitats.
Portà ja a cap una excursió a Sant Cugat del Vallès i pensa fer-ne d’altres ben interessants també.
Està organitzant una sèrie de conferències que aviat començaran si a Déu plau. Ha iniciat la publicació d’aquest butlletí i finalment per ara, institueix la festa de santa Eulàlia a qui fa patrona, festa que es commemorarà solemnement amb una missa i el bateig […] de totes les seves associades que ho desitgin.
Sí que hem arribat molt amunt.
«[Presentació]», a Butlletí AEB, núm. 1 (febr. 1931).
«A conseqüència dels fets desenrotllats del passat juliol ençà, hi ha hagut un gran moviment de llibres que han passat de les col·leccions particulars a les oficials, així com també han estat obertes al públic diverses biblioteques d’entitats que les tenien reservades per a ús exclusiu dels respectius socis.
[…]
Sota la direcció del senyor Rubió i dels Escriptors Catalans, s’organitza el servei de Biblioteques del Front. Els llibres han d’arribar a les avançades, als hospitals de sang i als llocs de repòs. Uns armaris portàtils, de 300 volums de cabuda, oferiran als lectors literatura catalana i estrangera, biografia, política, tècnica, revistes, etc. Es compta, actualment, a la central de Barcelona, amb més de 10.000 volums, dels quals es trien els lots que aniran a les subcentrals de Cervera i Tarragona i d’aquests llocs als hospitals i avançades de l’Aragó. Fins ara dues companyes, Rosa Granés i Maria Felipa Espanyol, s’han ofert d’encarregar-se d’aquestes biblioteques que creiem que seran tan interessants i útils.»
M.A.C. «Biblioteques», a Publicació de l’Agrupació de l’Escola de Bibliotecàries i de l’Agrupació Professional de Bibliotecàries de Catalunya, vol. VII, núm. 1 (març 1937).
Rosa Ricart Ribera, Vocal de l’Agrupació de l’Escola de Bibliotecàries de Catalunya (1937), presidenta de la Asociación de Antiguas Alumnas de la Escuela de Bibliotecarias de Barcelona (1974-1975) i presidenta de l’Associació de Bibliotecàries (1975-1977)
«Amb emocionada alegria, en nom meu, en el de totes les que formem aquesta la junta i en el de les que treballen eficaçment en les vocalies per tal d’assolir els objectius que va proposar la 1ª Assemblea General, ofereixo aquesta salutació a totes les companyes bibliotecàries, a les que ja formen part de l’Associació i a les que hi tenen un lloc que les espera.
De la mateixa manera que en l’Assemblea es va dir que considerem aquesta Associació continuadora de la que fou famosa Agrupació de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona, ens honra de considerar aquest Butlletí, continuació del que es va publicar des del mes de febrer de l’any 1931 al març de 1937, i només desitjaria que, temps a venir, en llegir els que formaran part d’aquesta 2ª època, algú experimentés els mateixos sentiments d’admiració emotiva i desig de superació que jo he sentit després de 38 anys tan plens de canvis, tragèdies i desil·lusions, en llegir-lo primer i estudiar-lo després, per tal d’ajudar a la redacció del Butlletí d’homenatge que la present vocalia de premsa i publicacions ha proposat dedicar-li.
Ja des d’aquí demanem la col·laboració de totes les que van prendre part en la seva redacció i que no són fàcils d’identificar degut a que moltes firmaren amb pseudònim.
Voldríem que aquest Butlletí fos el portantveu de totes les bibliotecàries i us preguem que hi col·laboreu amb esperit de companyonia i entusiasme fervent.
Nosaltres farem tot allò que sapiguem i puguem.
Per a totes, la més afectuosa simpatia i una abraçada cordial.»
Rosa Ricart, «Salutació», a Butlletí de l’Associació de Bibliotecàries, vol. I, núm. 1 (març 1975).
Montserrat Roca Junyent, presidenta de l’Associació de Bibliotecàries (1977-1978)
«Actualment, m’atreveixo a ser optimista i crec que podem esperar un futur on el desenvolupament cultural sigui una de les bases per a una societat més justa. Repeteixo el que ja us varem dir: als pobles, als barris, a les escoles, a la Universitat, en el camp de la investigació, de la indústria i del comerç, les biblioteques necessitaran professionals eficients i amb vocació. L’eficàcia l’hauran de garantir uns estudis seriosos que es plantegin, amb una visió científica, cultural i social, l’esdevenidor de la política bibliotecària del país. Aquest ensenyament i el títol oficial que en sigui el reconeixement són ara les nostres principals preocupacions. Per ells continuarem bregant. És el compromís que agafem davant vostre.»
Montserrat Roca, «Editorial», a Butlletí de l’Associació de Bibliotecàries, vol. III, núm. 1 (març 1977)
Maria Artal Vidal, presidenta de l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya (1981-1983)
«L’Associació de Bibliotecàries, fundada el 1974, ja té nou anys de vida. Durant aquests anys però han canviat moltes coses a Catalunya; hem viscut canvis polítics, econòmics i socials que han repercutit en la professió de bibliotecari i en les necessitats de les biblioteques. La transferència en exclusiva de les competències de biblioteques a la Generalitat de Catalunya, l’aprovació de la Llei de Biblioteques, l’establiment cada vegada d’una manera més forta d’una normativa bibliogràfica internacional, el sorgiment de nous materials documentals així com de noves tècniques per al tractament de la informació, totes aquestes coses, configuren un marc nou que, si bé no s’ha format de cop i volta, sí que hi han entrat de sobte. El Butlletí que us presentem ha de ser sensible a aquests canvis i ha de ser vehicle d’informació i debat de la nova situació que se’ns presenta.»
«Continuïtat i renovació», a Butlletí de l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya, núm. 1 (gen-jun 1982).
Carme Camps Salvat, presidenta de l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya (1983-1985)
«El món associatiu segurament té més importància en el terreny de les biblioteques que en altres àmbits. Això no ho diem per un xovinisme petulant sinó basant-nos en dos fets característics de la nostra professió. Primerament, la biblioteconomia i la documentació s’inscriuen en el món més general de la informació, que avui s’ha convertit en un problema col·lectiu de la humanitat al qual aquesta intenta donar solucions col·lectives. És normal, doncs, que això condueixi a l’establiment de moviments corporatius que intentin de coordinador i de promoure el control i l’accés a la informació de què disposen les biblioteques i que donin també unes pautes generals sobre la manera com difondre-la. Segonament, és ben sabut i es constata cada dia que la creació i el manteniment d’una estructura bibliotecària no és una de les preocupacions principals, ni de bon tros, de les Administracions dels diferents països. I en parlar d’estructura bibliotecària ens referim també a la formació i l’estatus dels seus professionals. Lògicament, aquest segon fet condueix també les persones preocupades per les biblioteques a associar-se per promoure l’elaboració i l’execució d’una política bibliotecària a cada país que vagi més enllà d’inaugurar magatzems de llibres amb un rètol exterior amb la paraula biblioteca.»
«Editorial», a Butlletí de l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya, núm. 6 (jul-des 1984)
Joan Bravo
President de la societat catalana de documentació i informació (1984-1987)
L’activitat de la Societat quedarà plasmada en el compliment dels fins següents:
- Fomentar la col·laboració i l’intercanvi d’experiències entre els especialistes en informació i documentació i entre les institucions emmarcades en el cap de la informació i la documentació.
- Promoure el perfeccionament professional dels especialistes en informació i documentació i desenvolupar els mètodes de treball en aquest camp, mitjançant l’organització de cursets, conferències, seminaris, etc.
- Mantenir relacions amb entitats anàlogues de Catalunya, la resta d’Espanya i l’estranger.
«Fins de la societat», a Estatuts de la Societat Catalana de Documentació i Informació (18 de maig de 1984).
Lluís Codina
President de la Societat Catalana d’Informació i Documentació (1996-1999)
«Quins avantatges obtindrien els professionals de la Documentació a Catalunya amb aquesta fusió?
- En primer lloc, evitaríem la dispersió d’esforços. Tots aquells, documentalistes o bibliotecaris, amb idees, ànims i ganes de fer coses tindríem l’oportunitat de treballar en un marc unificat amb més recursos que cadascuna de les dues entitats per separat. La nostra professió obtindria així els beneficis d’una autèntica economia d’escala de la intel·ligència.
- En segon lloc, una entitat amb més membres té possibilitats d’oferir més i millors serveis en informació, en formació, en publicacions i en tota mena de serveis i ofertes de tipus comercials.
- En tercer lloc, tot s’ha de dir, els professionals que estan associats a les dues entitats s’estalviaran una de les quotes o, dit d’una altra manera, els membres del futur COBDC obtindran, amb una única quota, els serveis que fins ara només es podrien obtenir amb el pagament de dues quotes.
- En conclusió: els professionals de Catalunya obtindríem tot el conjunt d’avantatges que va lligat al fet de poder pertànyer a una entitat que s’acostaria als 2000 membres (segons estimacions) i que estaria en condicions d’aprofitar les sinergies derivades de la fusió de dos equips de treball que, fins ara, s’han vist obligats a treballar per separat.
[…]
Com a president de SOCADI des del 1996, estic plenament convençut que els professionals de la Documentació estem davant l’oportunitat històrica d’iniciar una transformació de profundes i molt positives conseqüències per a l’avançament de la nostra professió.»
Lluís Codina. Informe del president sobre el projecte de fusió de Socadi dins del futur Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya [presentat a l’Assemblea General de SOCADI, maig de 1998].
