Presidenta de la Asociación de Antiguas Alumnas de la Escuela de Bibliotecarias de Barcelona (1974-1975) i presidenta de l’Associació de Bibliotecàries (1975-1977)
Text basat en l’entrevista realitzada per Teresa Mañà i Carme Mayol (juny 2005)
Rosa Ricart va néixer el 1911 al barri del Sant Andreu de Barcelona. Estudiant a l’Escola de Bibliotecàries a partir de 1935, va viure els convulsos anys de la guerra civil rebent classes dels professors Jordi Rubió i Balaguer, Ramon d’Alòs-Moner i Carles Riba. De l’època en conserva els «records més meravellosos».
A partir de 1939 va exercir de bibliotecària a l’Escola de Bibliotecàries, i posteriorment a la Biblioteca de Catalunya. La ulterior incorporació a la Biblioteca de l’Institut Britànic va suposar un destí de la que se sent realment satisfeta. Es va jubilar el 1982, no sense rebre de les autoritats britàniques la condecoració de Dama de l’Imperi Britànic.
El 1974, exercint a la Biblioteca de l’Institut Britànic, i a petició d’un grup de bibliotecàries, va convertir-se en la primera presidenta de l’Associació que hauria de convertir-se, amb els anys, en el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.
Bibliotecària d’elevat i reconegut prestigi entre els professionals, Ricart recorda que buscava per a les decisions el consens amb la resta de membres de l’Associació, i especialment amb dues membres de la institució, Carmina Illa i Montserrat Roca, qui la va succeir en el càrrec.
Presidenta de tarannà honorífic, va representar l’Associació eficientment fins a 1976. Conserva encara, a l’arxiu personal del seu pis de Barcelona, documentació d’aquest període de la història dels bibliotecaris-documentalistes de Catalunya.
President de la Societat Catalana de Documentació i Informació (1984-1987)
1. En el període de la vostra presidència a la Junta de govern de la Socadi quins trets principals creieu que van caracteritzar l’acció de l’Associació?
SOCADI fou creat el 18 de maig de 1984 en un context de notable interès per la creixent oferta de bases de dades en línia. Uns mesos abans, l’octubre de 1983, les necessitats de formació sobre les noves eines i la voluntat de compartir experiències, van crear les condicions per tal que un grup de companys duguéssim a terme l’organització del que nomenàrem les Primeres Jornades de Teledocumentació a Catalunya.
Inicialment, vam preveure que hi assistirien els professionals directament vinculats als pocs serveis d’accés a bases de dades aleshores existents, els quals estaven situats en institucions públiques, universitats i algunes empreses privades, principalment dels sectors químic i farmacèutic. L’acollida a les jornades ens va sorprendre, s’hi van presentar 23 ponències i van assistir-hi més de 300 professionals.
Això ens va animar a crear una associació que ajudés a la formació en l’àmbit de les bases de dades i fomentés la col·laboració i l’intercanvi d’experiències. Per fer més eficient l’assoliment d’aquests objectius, SOCADI es va organitzar en grups de treball per especialitzacions (teledocumentació, automatització de biblioteques, creació de bases de dades, terminologia…). Així mateix, es van organitzar diverses activitats de caràcter lúdic de les quals una de les més destacades fou el creuer «On line on the sea» les quals contribuïren a enfortir l’amistat entre els associats que hi participaren.
2. Quin fou, al vostre entendre, un moment especialment difícil de la junta de govern que vàreu presidir?
Difícil, pròpiament dit, no n’hi van haver, més aviat érem companys que ens reuníem en un ambient ensems agradable i d’interès professional. Un aspecte que, des d’abans de crear SOCADI, va planejar i finalment es va poder resoldre era el nostre desig de no crear una nova societat, sinó formar part de la ja existent i ben consolidada a Catalunya en l’àmbit bibliotecari. En aquells moments això no fou possible, perquè un bon nombre de futurs membres de SOCADI no eren titulats de biblioteconomia i documentació, sinó llicenciats en altres matèries que s’havien format posteriorment en documentació. Quan uns anys més tard els estatuts del Col·legi ho van permetre, ens hi integràrem i vam dissoldre SOCADI.
3. I els moments especialment satisfactoris?
Els estatuts de SOCADI també establien com a objectiu de l’associació promoure la col·laboració i l’intercanvi d’experiències entre les institucions existents en el camp de la informació i la documentació. En aquesta línia vam intentar treballar activament. Així, els companys que vam promoure SOCADI el 20 i 21 de novembre de 1984, vam organitzar, juntament amb l’Institut d’Informació en Ciència i Tecnologia del CSIC, les Primeres Jornades Espanyoles de Documentació Automatitzada.
La voluntat d’aprofundir en l’aplicació de les tecnologies de la informació en el nostre sector professional va fer que s’hi presentessin 60 ponències i l’assistència fos de 1.200 persones.
Les relacions existents entre les diferents associacions de l’Estat, enfortides per la bona acollida d’aquestes jornades, van crear les condicions per iniciar converses a fi de crear un instrument per l’intercanvi d’experiències i cooperació. Inicialment, pensàrem que fora suficient en una taula de trobada en l’entorn de la qual les associacions poguessin dialogar i aprofundir en temes d’interès comú, però després vam considerar que un cert grau de formalització era convenient, atès que en definitiva es tractava de relacions entre entitats amb personalitat jurídica i vàrem crear la Federació que va rebre el nom de FESABID.
Des dels seus inicis la Federació va estar oberta a totes les associacions que desitgessin formar-ne part, en la mesura que consideressin que aquesta cooperació podria contribuir a facilitar-los-hi l’assoliment dels seus propis objectius. Amb el benentès, i així es deixava molt clar primer en la nota fundacional i després en els mateixos estatuts de la Federació, que aquesta actuaria amb un estricte respecte a la sobirania de les associacions membres, de manera que les decisions adoptades per majoria no obligarien a les que no hi estiguessin interessades, per tal de garantir que les associacions integrades a FESABID orientessin la seva activitat amb absoluta i total autonomia.
D’altra banda, dos aspectes que definien l’estil de FESABID foren que en la seva documentació el nom complet de la Federació estava escrit en castellà, català, gallec i euskera i que el president havia de ser-ho només per dos anys i no era reelegible, a fi que la funció fos rotativa entre totes les associacions.
També, vist des del 2005, ha estat satisfactòria la continuïtat que han anat rebent aquestes iniciatives. Així, el juny de 1986 SOCADI va organitzar les Jornades següents a les de teledocumentació que van prendre el nom de Segones Jornades Catalanes de Documentació, a les quals es presentaren 43 ponències, hi assistiren 500 persones, celebrant-se també la primera fira associada a les Jornades.
Per últim, un fet especialment agradable fou que SOCADI i el Col·legi unifiquessin els seus esforços en les Terceres Jornades Catalanes celebrades al 89 i les organitzessin conjuntament.
4. Quins avenços detecteu en la professió des dels temps de la vostra acció de govern?
Sens dubte el més important, al meu entendre, és l’enfortiment de les possibilitats de l’usuari final de satisfer autònomament les seves necessitats d’informació.
Això ha modificat el rol del professional, on la necessària funció d’intermediació dels anys 80 s’ha anat transformant progressivament en noves formes de gestió de serveis bibliotecaris i documentals i en altres especialitzacions orientades a la creació de continguts, a l’assessorament temàtic, al foment de la lectura, etc.
D’altra banda, un aspecte que, si bé estava present els anys 80, té ara una major importància és el de la formació continuada per tal de fer front al repte que planteja l’accelerada evolució tecnològica.
5. Com veieu el futur dels bibliotecaris-documentalistes a Catalunya, quin és el consell que doneu als membres del COBDC?
Agraeixo aquesta pregunta perquè m’agrada parlar del futur. En primer lloc, crec que cal dir que en aquest àmbit no tenim boles de vidre. Ara bé, és necessari reflexionar sobre les tendències i des d’aquesta perspectiva em sembla que hem de fer front a oportunitats i a riscos.
Les oportunitats deriven de les extraordinàries possibilitats tecnològiques, les quals condueixen a la generalització dels accessos a la informació, a la integració de les fonts i a la creixent demanda d’informació en una societat cada vegada més avançada tecnològicament.
Els riscos són de dualització social, l’anomenada fractura digital pel que fa a les eines, però sobretot d’accés a la cultura en un marc de creixent diversitat. En aquest sentit, crec que les biblioteques com a lloc de trobada i de foment tenen un paper fonamental.
Pel que fa als professionals, em sembla que és cada vegada més necessari compatibilitzar l’especialització amb un coneixement més transversal, atès que l’evolució es produeix en els diversos elements que configuren la professió i tots ells incideixen en les diferents especialitats.
Per últim, crec que és molt important continuar, com ja es va fent molt bé, enfortint la cooperació entre els professionals, les associacions i les institucions de formació i de recerca, tant a nivell de Catalunya i de la resta de l’Estat com, i especialment, internacional. En aquest sentit, s’ha avançat molt, però en cooperació podríem dir, una mica de broma per acabar, que es produeix un error matemàtic i 1+1 és més que 2.
Presidenta de l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya (1985) i del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (1986-1989)
1. En el període de la vostra presidència a la junta de govern del Col·legi, quins trets principals creieu que van caracteritzar l’acció de l’Associació?
En el moment de l’aparició de la llei de creació del COBDC per la Generalitat de Catalunya, el maig de 1985, la Junta de l’Associació de Bibliotecaris, va passar a ser la Comissió gestora del COBDC.
Després d’aprovats els nous estatuts en Assemblea Constituent de col·legiats, el juny de 1986, també se’ns va ratificar com a Junta provisional, i a la tardor, en procés electoral es va escollir la Junta i jo vaig tornar a ser-ne la presidenta fins a finals de 1989.
Com a trets principals de tot aquest temps d’acció del Col·legi he de citar l’enorme feina feta per tots els membres de la junta de govern per tal de muntar i consolidar l’estructura interna del Col·legi i el seu funcionament, com a entitat nova i a la vegada hereva de l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya que reunia quasi la totalitat de professionals que exercien a Catalunya. S’organitzà la gestió administrativa, el funcionament de la junta de govern, i de les assemblees, la col·legiació i l’estructura pròpia del Col·legi en comissions i grups de treball.
Es muntaren serveis per als col·legiats, activitats com viatges i intensificàrem els cursos de formació. Sortí el full informatiu Document continuació del «full groc» de l’Associació, el primer número de la revista ÍTEM el 1987, i altres publicacions… I no es va oblidar mai la lluita, juntament amb l’Escola de Bibliotecaris de Catalunya, per a la consecució d’un segon i tercer cicle d’estudis universitaris.
Crec que es va fer una feina intensa, potser no massa visible o de lluïment, però importantíssima i bàsica.
2. Quin fou, al vostre entendre, un moment especialment difícil de la junta de govern que vàreu presidir?
En recordo més d’un:
- La disposició transitòria de la llei de creació del COBDC de 1985, ens va portar molts maldecaps, donat que molts bibliotecaris catalans no hi estaven d’acord.
- La dissolució de l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya va ser una acció conflictiva, ja que alguns bibliotecaris de l’Associació pretenien la coexistència de les dues entitats.
- L’oposició de molts col·legiats, quan el COBDC, amb voluntat d’obrir-se a l’exterior i de connectar amb altres associacions de professionals d’aquí i de la resta de l’estat espanyol, va passar a formar part de la federació FESABID.
3. I els moments especialment satisfactoris?
De moments especialment satisfactoris n’hi va haver molts. En citaré uns quants:
- La publicació del full informatiu Document. La sortida del núm. 1 de la revista ÍTEM
- El muntatge juntament amb SOCADI de les 3es Jornades Catalanes de Documentació el 1987, i amb les jornades la presentació de la fira EXPODOC, la primera fira important del nostre ram a nivell de Catalunya i de l’Estat espanyol.
- Haver aconseguit en gestions fetes pel Col·legi en el 88 i 89 conjuntament amb altres associacions professionals d’Espanya, que la IFLA del 93 es concedís a Barcelona, la qual cosa reforçava la introducció de la nostra professió en l’àmbit internacional.
- Veure créixer el nombre de col·legiats.
4. Quins avenços detecteu en la professió des dels temps de la vostra acció de govern?
Diria que gràcies al grau elevat a què han arribat els estudis de Biblioteconomia i Documentació, els professionals han pogut posar-se al dia i adaptar-se a aquest món tan canviant i complex de la «Societat de la Informació» i de la informatització. Per tant, crec que hi ha hagut un canvi radical que ha fet que la professió abasti molts més terrenys que abans. I aquest canvi s’ha fet molt bé.
5. Com veieu el futur dels bibliotecaris-documentalistes a Catalunya, quin és el consell que doneu als membres del COBDC?
No puc donar gaires consells, ja que ara estic retirada de la pràctica professional i com he dit, veig que la professió ha anat canviant moltíssim, però els diria a què no deixessin mai de posar-se al dia, això és, formació continuada i que no perdessin mai la visió de futur. Crec que els actuals bibliotecaris-documentalistes de Catalunya han de ser optimistes. Tenen molt camp per córrer i moltes eines a les mans.
«Editorial», a Butlletí de l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya, núm. 9 (gen-jun 1986)
«Avui, fent un repàs al que han estat aquests darrers anys, no ens podem estar de detallar alguns dels canvis que s’han produït o que han aparegut al món de la biblioteconomia i la documentació a Catalunya. En un primer lloc podem situar els legals: regulació dels estudis de biblioteconomia i documentació; adscripció de l’Escola de Biblioteconomia i Documentació a la Universitat de Barcelona; convalidació dels títols emesos anteriorment per l’Escola; Llei de Biblioteques; creació del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.En un segon lloc, situaríem els tècnics: l’actualització de les tècniques i els models a seguir sobre els camins marcats pel desenvolupament professional internacional; la presència ja notable d’ordinadors en les tècniques professionals; els inicis de tasques cooperatives entre diferents institucions; el fet que es comencen a veure tots els recursos adreçats a la informació com a elements d’una mateixa estructura. Per acabar, un darrer bloc, que anomenem sociològico-professional, inclouria la definitiva consolidació de l’especialització en funcions que ha de tenir cada tipus de biblioteca; una nova visió del paper de les biblioteques i, per tant, dels seus professionals que desplaça la importància de la conservació a la difusió del fons; l’ampliació de l’horitzó professional a noves tasques, entre les quals potser la més destacable ha estat la de documentalista.»
Vocal de la Asociación de Antiguas Alumnas de la Escuela de Bibliotecarias de Barcelona (1974-1975), Vocal de l’Associació de Bibliotecàries (1975-1977), i presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (1989-1992)
1. En el període de la vostra presidència a la junta de govern del Col·legi, quins trets principals creieu que van caracteritzar l’acció de l’Associació?
La situació de crisi deguda als canvis profunds que, en aquell moment estava sofrint la nostra professió va fer que la junta que va prendre possessió l’any 1989 definíssim unes premisses que consideràvem capitals per tal d’enfocar bé el camí de la resolució de la nostra problemàtica. La nostra acció va anar encaminada en tres fronts: el marc de formació, el protagonisme dels bibliotecaris-documentalistes com a agents d’aquest canvi i la presència social de la nostra professió.
2. Quin fou, al vostre entendre, un moment especialment difícil de la junta de govern que vàreu presidir?
Les pressions polítiques al voltant de la llei de biblioteques. Es va fer difícil mantenir-se equidistant dels poders públics, qüestió que jo considero capital en el cas d’un col·legi professional.
3. I els moments especialment satisfactoris?
La redacció i difusió de la «Declaració en favor del dret a la lectura i a la informació públiques per a tots els ciutadans de Catalunya», pel ressò que va tenir i per tot el que ha seguit a aquella declaració.
4. Quins avenços detecteu en la professió des dels temps de la vostra acció de govern?
Molts avenços: la consolidació de Col·legi, els estudis universitaris i l’aplicació del mapa bibliotecari de Catalunya, entre d’altres.
5. Com veieu el futur dels bibliotecaris-documentalistes a Catalunya, quin és el consell que doneu als membres del COBDC?
La veig com una professió en expansió, perquè d’alguna manera s’han integrat els canvis i els reptes del nou plantejament professional. El meu consell seria evitar el corporativisme i aprendre a col·laborar i treballar en equips de gent que, provinent de diferents camps i professions, es veuen abocats a treballar en projectes comuns.
«Difusió de la professió», a Document, vol. VI, núm. 59 (mar 1992)
«El Col·legi va editar, a principis d’enguany, un fullet divulgatiu, Els bibliotecaris-documentalistes, uns professionals per al món modern, concebut amb la intenció de donar a conèixer la figura d’aquests professionals, que tant ha canviat en els últims anys, a un sector ampli de públic que possiblement els desconeix i, tanmateix, hi estigui interessat, i amb la intenció d’acostar la figura del bibliotecari-documentalista i les tasques que li són pròpies, als centres concrets on poden ser requerits els seus serveis.
Un cop el fullet acabat, s’ha començat ja a difondre’l, tot fent trameses a diversos sectors que presumiblement són contractadors potencials: ajuntaments, entitats, empreses, mitjans de comunicació, etc.»
Presidenta de la Societat Catalana de Documentació i Informació (1990-1993)
1. En el període de la vostra presidència a la junta de govern de SOCADI, quins trets principals creieu que van caracteritzar l’acció de l’Associació?
Principalment, el conveni amb el CSIC, pel qual van cedir a SOCADI un local de despatxos. A més es van reforçar les línies de l’anterior junta:
Pel que fa a les relacions exteriors, l’obertura a altres associacions de l’estat (Fesabid) i a altres associacions europees. Internament, el manteniment de les reunions de tipus general (Tertúlies), desenvolupament de grups d’interès segons el tipus d’informació professional gestionada amb problemes específics propis: propietat industrial, informació biomèdica i educació.
Es va continuar amb els cursos de formació professional, afegint nous temes com per exemple el correu electrònic, l’hipertext, utilització de CDs, etc. També es van celebrar les IV Jornades Catalanes de Documentació i les 3as Jornadas Españolas de Automatización IFLA 93, col·laborant també en els primers passos per a la creació del segon cicle de Ciències de la Documentació.
2. Quin fou, al vostre entendre, un moment especialment difícil de la junta de govern que vàreu presidir?
En general, no era fàcil. La manca de finançament feia dependre quasi exclusivament del treball voluntari.
3. I els moments especialment satisfactoris?
Jo destacaria la col·laboració estreta entre els membres de la Junta per tirar endavant projectes, i en la celebració de la IFLA a Barcelona, l’entusiasme i la col·laboració dels voluntaris, alumnes de l’Escola.
4. Quins avenços detecteu en la professió des dels temps de la vostra acció de govern?
Principalment avenços tecnològics però també avenços en l’actitud dels professionals.
5. Com veieu el futur dels bibliotecaris-documentalistes a Catalunya, quin és el consell que doneu als membres del COBDC?
Crec que en el present i en un futur a mig termini (a llarg plaç no se sap mai!) hi ha molta feina per fer, adequada als professionals de la biblioteca i la documentació.
El meu consell és que no es deixin perdre els treballs més interessants que són adequats als seus coneixements. A vegades per manca de flexibilitat o per inseguretat dels bibliotecaris-documentalistes, veiem a persones d’altres professions fent (malament) feines importants que no els correspon per formació.
Secretari del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (1989-1992) i president del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (1992-1995)
1. En el període de la vostra presidència a la junta de govern del Col·legi, quins trets principals creieu que van caracteritzar l’acció de l’Associació?
Vam continuar la línia de juntes anteriors d’exigència d’aplicació a Catalunya de les Normes d’IFLA per a les Biblioteques Públiques a la Generalitat en la seva legislació sobre el Sistema de Lectura. L’aprovació de la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya el 1993 va ser l’inici d’un procés de posar les nostres biblioteques a un nivell homologable, que va costar molt que fos interioritzat per la classe política com a prioritat pressupostària, si bé ha millorat sensiblement en els darrers anys. En aquell moment, però, la coincidència amb la política de traspàs tan poc sensible de les biblioteques de La Caixa als ajuntaments ens va obligar a contestar públicament aquesta línia d’actuació.
Si en el camp de la Biblioteca Pública, es va començar a veure un desvetllament a mitjà termini, els nostres esforços sobretot al Departament d’Ensenyament per la millora de les biblioteques escolars va topar amb la incomprensió més absoluta tot i les nostres denúncies.
Vam donar molta importància a demanar a les institucions (Parlament, universitats, ajuntaments …) el reconeixement de la nostra titulació universitària en les bases de les diferents ofertes públiques, si calia amb recursos formals.
Vam participar cada cop més activament a FESABID, de la qual el Col·legi ostentava la Presidència en el moment d’acabar el meu mandat. A més de ser un fòrum de coordinació amb associacions d’altres parts de l’Estat, que va donar durant aquells anys uns molt bons resultats organitzatius i d’implantació de la professió a nivell estatal, malgrat la migrada estructura logística, i en un moment que començava a créixer exponencialment el nombre de Diplomats a la resta d’Espanya, la nostra presència i treball va ajudar enormement, en clau catalana, a veure la convergència progressiva de criteris i objectius amb SOCADI, amb qui ja s’organitzaven les Jornades Catalanes, que van dur temps després a la integració.
La implicació del Col·legi va ser absoluta en el Comitè Organitzador del Congrés IFLA el mes d’agost del 1993 al Palau de Congressos de la Fira a Montjuïc. I no em refereixo a la preparació intensiva durant la Junta de l’Elisa Camps, sinó a la impressionant col·laboració que tots els bibliotecaris-documentalistes catalans en la logística i voluntariat d’unes jornades memorables. I això que va coincidir amb una gran apagada a tot Catalunya per culpa de les tempestes!
2. Quin fou, al vostre entendre, un moment especialment difícil de la junta de govern que vàreu presidir?
Les reticències d’un sector de col·legiats envers una línia d’actuació clara demanant el reconeixement per part de les institucions, no solament de la Diplomatura, sinó també de la Llicenciatura, que tot just s’acabava d’aprovar. Ja no era la discussió tradicional sobre si s’havia de mantenir l’arrel (o el morfema) «biblio» en el nom de la professió o en el títol universitari, sinó el risc de divisió entre Diplomats i Llicenciats.
3. I els moments especialment satisfactoris?
La realització d’un estudi seriós del mercat del bibliotecari-documentalista, tant per l’estudi mateix, que va servir de base a actuacions de la junta de la Carme Mayol que ens va succeir, com per haver-ne aconseguit el finançament de l’Institut Català de Noves Professions, ja que no era assumible amb el pressupost ordinari del Col·legi.
4. Quins avenços detecteu en la professió des dels temps de la vostra acció de govern?
Deu anys són molts per a una professió com la nostra, tan lligada a les noves tecnologies i a la gestió del coneixement. Per una banda, fa que bona part de les funcions de la nostra professió es difumini, però és innegable que un bon bibliotecari-documentalista té avui més oportunitats que mai.
5. Com veieu el futur dels bibliotecaris-documentalistes a Catalunya, quin és el consell que doneu als membres del COBDC?
No soc qui per donar consells a ningú, i més sense exercir de fa uns anys en aquest àmbit específic. Admiro la responsabilitat personal i la capacitat real de treballar en equip, que comporta grans dosis d’empatia, i només constato que no són valors gaire habituals i que m’agradaria veure créixer, però no és un consell, ni és adreçat només als col·legues.
«Entrevista del president del Col·legi amb el director general d’Universitats», a Document, vol. IX, núm. 77 (nov 1994)
«El tema de la llicenciatura a Catalunya (…) va ser el motiu principal de conversa del president del Col·legi amb el director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, Ramn Pla i Arxé, al qual s’havia sol·licitat una entrevista feia més d’un any.Tot i que l’argumentació que Catalunya sempre ha estat pionera en la formació de professionals bibliotecaris i que estem perdent el tren que ja estan començant a marcar universitats de l’Estat, Ramon Pla indicà que n’era molt conscient, però que no hi ha recursos econòmics per instaurar la llicenciatura en Documentació a Catalunya. A més, aquest fet està molt condicionat per la integració plena de l’Escola Jordi Rubió i Balaguer a la Universitat de Barcelona, que no acaba de produir-se tot i el temps que fa que està iniciat el procés. Hi ha la voluntat de totes les parts implicades (Generalitat, tant el Comissionat d’Universitats i Recerca com Governació, Diputació de Barcelona i Universitat de Barcelona), però la llum verda per part de la Generalitat per dotar econòmicament la creació formal del centre universitari on es faci la diplomatura i tota la resta de la integració no acaba d’arribar. El director general va informar, però, que era imminent.»
Presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (1995-2000)
1. En el període de la vostra presidència a la junta de govern del Col·legi, quins trets principals creieu que van caracteritzar l’acció de l’Associació?
De fet, varen ser dues presidències.
De la primera destacaria, les accions realitzades pel Col·legi per fer possible, que, un cop fou implantada la llicenciatura en documentació a la UB, el Comissionat d’Universitats la incorporés al catàleg de la UOC. El resultat de les nostres gestions va permetre, en primer lloc, que els estudis de llicenciatura estiguessin a l’abast d’aquells professionals que per motius de residència, o per horaris de treball, no podien cursar-los a la UB, que de fet aquesta era la nostra preocupació, però a més, impartir la llicenciatura a distància ha afavorit la seva projecció.
Una acció que va ocupar la primera presidència, i que va ser possible consolidar-la en la segona, fou la transformació del Col·legi. En primer lloc, calia canviar els estatuts i l’estructura del Col·legi a fi que pogués acollir a més dels diplomats en biblioteconomia, als llicenciats en documentació que estaven a punt d’obtenir la nova titulació. Aquest canvi estructural oferia la possibilitat d’obrir una transitòria que facilités la integració dels companys de la SOCADI al Col·legi. Foren unes actuacions llargues i molt complexes que varen arribar a bon port gràcies a la bona voluntat de molts professionals del Col·legi i de la SOCADI. Sempre vàrem comptar amb l’ajuda de les Juntes del Col·legi i amb la generosa col·laboració de Lluís Codina, aleshores president de la SOCADI, i de la seva Junta.
S’afegí a tots aquests canvis la creació del RUSC, que era una manera d’obrir la porta a institucions i entitats relacionades amb l’àmbit de les biblioteques i la documentació. De fet, totes aquestes accions estaven impulsades amb l’objectiu de fer del Col·legi l’eina clau dels professionals catalans.
Durant la primera Junta el Col·legi va assumir, per dos anys, la presidència de FESABID. En aquest període organitzarem les Jornades Bibliotecàries Espanyoles que tingueren lloc, amb molt d’èxit, a Càceres (1996) i es va dur a terme una intensa tasca de col·laboració i de treball dins de la Federació.
2. Quin fou, al vostre entendre, un moment especialment difícil de la junta de govern que vàreu presidir?
Foren diversos i per diferents motius els moments difícils. Com totes les Juntes tinguérem problemes amb l’administració pública quan reclamaven que es donés compliment a la Llei (la municipalització implantada en la Llei del 1994 va costar molt de fer entendre als municipis). El desplegament de la Llei i dels seus reglaments originaren reunions i taules rodones força tenses.
També resultaren enutjoses les gestions, sense èxit, per desenvolupar la biblioteca escolar.
En un altre ordre de coses va ser molt difícil, i fins força tensa, la tramitació legal del canvi de la Llei del Col·legi.
3. I els moments especialment satisfactoris?
Una de les accions més gratificant fou poder acollir al Col·legi, a les antigues bibliotecàries, hereves de l’Escola del Dr. Rubió. Fou un acord de l’Assemblea a proposta de la nostra Junta i va permetre que un Col·legi molt jove (de tan sols 10 anys en aquell moment) s’enriquís amb una tradició que a tots ens honora.
També resultà molt satisfactori aconseguir la transformació del Col·legi i poder configurar una Junta amb companys procedents de la SOCADI.
4. Quins avenços detecteu en la professió des dels temps de la vostra acció de govern?
Molts i molt importants, al meu entendre els més significatius són: el gran desenvolupament de la biblioteca pública, i la presència de la professió i dels professionals en la realitat quotidiana, ja no som tan «opacs».
5. Com veieu el futur dels bibliotecaris-documentalistes a Catalunya, quin és el consell que doneu als membres del COBDC?
Per naturalesa soc optimista, la professió en la societat actual pot tenir un camp d’actuació molt ampli, crec que els nous professionals sabran aprofitar-lo.
Pel que fa al COBDC no cal donar cap consell, és suficient que la gent jove segueixi incorporant-se en les tasques de gestió del Col·legi per poder garantir la seva evolució.
«Actuacions de la Junta», a Memòria 1998
«El Col·legi va fer arribar a l’Institut de Cultura i al seu director, Ferran Mascarell, com a responsables del Pla de biblioteques de l’Ajuntament de Barcelona, una valoració que reclamava una major atenció a la vessant social de les biblioteques i en diferents qüestions de formació i capacitació el personal.
Pel que fa al Pla Estratègic de Cultura, després de tres reunions, s’ha elaborat un informe sobre la situació cultural de la ciutat, en el qual s’han incorporat dades proporcionades pel Pla de Biblioteques de l’Ajuntament de Barcelona i que fan evident la necessitat d’insistir en el desenvolupament bibliotecari de la ciutat. Complementant aquest pla es van crear diferents comissions sectorials. En un d’elles, «Cultura i cohesió social», hi participà el Col·legi representat per la seva presidenta Carme Mayol.
[…]
El Col·legi ha emprès una campanya pública de sensibilització sobre les bilbioteques escolars adreçada als claustres i conselles escolars dels centres educatius. Aquesta tasca és duta a terme per una comissió formada pe mestres i bibliotecaris i coordinada per la col·legiada Mònica Baró. En el mes de maig es procedí a l’edició d’un cartell informatiu, del Manifest de la Unesco per a les biblioteques escolars i d’ahdesius sota el lema de la campanya: «A les escoles i els instituts, ara la biblioteca».
[…]
L’11 de novembre es va aprovar la modificació de la llei de creació del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (Llei 10/1985). La llei consta d’un article únic que en el seu article 2 declara que «El Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes agrupa els diplomats en biblioteconomia i documentació, i els llicenciats i els doctors en documentació».
Vocal de la Societat Catalana de Documentació i Informació (1990-1993) i presidenta de la Societat Catalana de Documentació i Informació (1993-1996)
La meva presidència de la Societat Catalana de Documentació i Informació va estar marcada per un moment de transició, quan la majoria dels professionals catalans estaven fent el pas des d’uns rols clàssics de la biblioteconomia fins a perfils més «e-minded», com diuen els anglesos. La Socadi va néixer com una associació de gent de diferents perfils i professions que es dedicaven sobretot a bases de dades en línia, documentació a les empreses, etc., quan ningú no ho feia al nostre país. Amb el temps, es va produir la fusió natural entre el COBDC i la Socadi, amb en Lluís Codina en la presidència d’aquesta última.
Personalment, vaig gaudir molt sent presidenta de la Socadi, i de l’etapa en destaco especialment el contacte amb la resta de professionals, a banda d’haver viscut aquest moment de transició que està superat.
President de la Societat Catalana d’Informació i Documentació (1996-1999)
1. En el període de la vostra presidència a la Junta de govern de la Socadi quins trets principals creieu que van caracteritzar l’acció de l’Associació?
Crec que els trets principals van consistir en la programació de publicacions, activitats i cursos adreçats als professionals en un moment molt important de canvis, amb la Web com a nou gran protagonista de la informació i documentació digital. Era una situació absolutament nova, que situava als professionals de la documentació davant uns canvis no previstos pels plans d’estudis de les titulacions oficials del moment. En aquest context, vàrem intentar que la Socadi fos el lloc on els professionals poguessin obtenir formació i informació molt actualitzada i de qualitat, a més a més de proporcionar un espai per a l’intercanvi d’experiències entre col·legues a través de l’organització de diversos tipus trobades i activitats.
2. Quin fou, al vostre entendre, un moment especialment difícil de la junta de govern que vàreu presidir?
No puc dir que tinguéssim cap moment especialment difícil. En tot cas, vàrem tenir el que podríem dir alguns reptes, però el reptes, com és sabut, juntament amb els problemes aporten els seus propis motius de satisfacció. Per tant, si parlem de reptes, per a mi serien els següents: l’organització, en el seu moment, de les Jornades Catalanes de Documentació; la concepció d’una oferta nova d’activitats al voltant del nou món de la Web i la documentació digital; l’edició de l’Anuari de Documentació i, finalment, el procés de fusió amb el Col·legi que, segons la meva opinió, va sortir força bé.
3. I els moments especialment satisfactoris?
En general, presidir l
a junta la Socadi va ser, per a mi, molt satisfactori. En tot cas, diria que els moments satisfactoris coincideixen amb els reptes assenyalats anteriorment, destacant especialment l’oportunitat de treballar estretament amb els meus col·legues i companys de Junta.
4. Quins avenços detecteu en la professió des dels temps de la vostra acció de govern?
Un enorme avenç en els plans d’estudis de les titulacions universitàries de Biblioteconomia i Documentació, així com en l’oferta de cursos de postgrau. En conseqüència, una considerable millora en la preparació dels actuals titulats de la nostra àrea de coneixement, però també dels titulats anteriors que s’han pogut actualitzar gràcies a una àmplia oferta de postgraus de les universitats catalanes, amb especial protagonisme dels cursos no presencials i de l’oferta de programes de doctorat. Tot plegat, crec que els nostres professionals han protagonitzat, amb molt èxit, un enorme esforç col·lectiu d’adaptació als nous reptes del món digital i de l’era de la gestió del coneixement. Crec que la imatge de la nostra professió en l’empresa i de la nostra àrea de coneixement en la universitat han millorat molt i molt, tot i que sens dubte queda molt per fer.
5. Com veieu el futur dels bibliotecaris-documentalistes a Catalunya, quin és el consell que doneu als membres del COBDC?
Pel que fa al futur, soc optimista per les raons indicades en la pregunta anterior. La formació dels nostres titulats cada cop és millor, i l’autoexigència dels professionals de promocions anteriors és molt alta, cosa que els porta a un reciclatge permanent de molt alt nivell, comparable al de qualsevol de les titulacions tradicionals de gran «prestigi social» com la medecina, el dret, etc.
Quant a consells, no estic segur. Únicament podria dir coses que temo que semblaran de sentit comú: capacitat d’adaptació, voluntat de servei, disposició a la formació permanent, etc.
En tot cas, més que un consell, una felicitació: estic convençut que els professionals de la biblioteconomia-documentació ens hem de felicitar perquè som uns autèntics privilegiats. Treballem amb els objectes més interessants i atractius del món, els documents, és a dir, amb la cultura, l’art, la ciència i el coneixement.
Vocal de l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya (1983-1985), vocal del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (1986-1987) i presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (2000-2003)
1. En el període de la vostra presidència a la junta de govern del Col·legi, quins trets principals creieu que van caracteritzar l’acció de l’Associació?
Unes accions van anar encaminades a crear les bases del futur creixement: canvis en el personal, dotació d’infraestrucrura tecnològica, adequació del local. Les accions cap a l’exterior van tenir tres eixos: potenciar xarxes amb altres col·lectius i la visibilitat de la professió, campanya d’imatge dels professionals i intensificar la formació permanent.
2. Quin fou, al vostre entendre, un moment especialment difícil de la junta de govern que vàreu presidir?
Molt possiblement el debat que es va originar al voltant de la biblioteca del Born.
3. I els moments especialment satisfactoris?
La participació activa de joves professionals, el suport de part de la premsa en el tema del Born i els primers èxits en les línies de treball que ens havíem proposat.
4. Quins avenços detecteu en la professió des dels temps de la vostra acció de govern?
Pròpiament en la professió em costa veure avenços. Crec que n’hi ha hagut al Col·legi, tant en el resultat de les Jornades de Documentació com amb la incorporació d’un equip de gent jove.
5. Com veieu el futur dels bibliotecaris-documentalistes a Catalunya, quin és el consell que doneu als membres del COBDC?
No és fàcil la resposta. Pel que fa al futur professional en l’àmbit de l’administració, crec que la potencialitat està en el sector de les biblioteques públiques. En l’àmbit de l’empresa privada hi ha moltes possibilitats, però el professional no sap encara transmetre el valor que pot aportar. Altres professionals sí que ho fan i ocupen el càrrec que podrien fer els bibliotecaris-documentalistes.
Com a consell només podria dir que han de ser proactius i aportar iniciatives, que s’han d’implicar i involucrar a fons en els projectes i que haurien de ser menys «tecnòlegs» per passar a ser més persones que aporten solucions a necessitats a través de «vendre serveis».
«Programa de la Junta del Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes (2000-2003)», a Document, núm. 126 (jul-ago 2000)
«Els bibliotecaris-documentalistes, a tots els nivells, ja sigui actuant en una biblioteca pública com en una multinacional, som gestors d’informació i de coneixement, amb una o altra especialitat, i formem per a l’autoaprenentatge.
Tenim, doncs, un paper potencial molt important en el pas o transformació de la nostra societat a la societat de la informació i de la comunicació.
[…]
El nostre repte, ara, és aprofitar l’oportunitat d’aquest moment per ser una punta de llança proactiva d’aquest canvi de societat i de ser capaços d’integrar en aquest procés altres col·lectius que també treballen en la gestió de la informació.
[…]
Els dos punts bàsics de transformació del Col·legi han de passar per:
Créixer dins de la professió tot impulsant la interdisciplinarietat i un treball conjunt i integrat amb altres col·lectius (economistes, enginyers, assistents socials, arxivers, periodistes, associacions cíviques, polítics, ONGs…), conscients que tenim interessos comuns i que portar la iniciativa de projectes conjunts ens permetrà fer un salt cap endavant.
Ser capaços d’incidir en el cor de la gestió de les organitzacions, en les seves estructures, potenciant la nostra presència en els seus òrgans de presa de decisió.
Tresorera del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (1989-1992), i presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (2003-2006)
1. En el període de la vostra presidència a la junta de govern del Col·legi, quins trets principals creieu que van caracteritzar l’acció de l’Associació?
Crec que la composició de la mateixa Junta era una declaració d’intencions de l’acció que volia dur a terme nostra Junta; la formàvem professionals de pràcticament tots els sectors −públic i privat− justament per fer visible la varietat de llocs de treball possibles de la professió; de l’àmbit biblioteques hi havia professionals de biblioteques nacionals, universitàries, especialitzada i públiques, també professionals de centres de documentació diversos, d’un mitjà de comunicació, d’un centre cultural, d’empresa, d’una consultoria i del món acadèmic. Recordo una Junta molt entusiasta i amb moltes idees i iniciativa.
Els nostres objectius inicials eren:
- Promoure la col·legiació a través d’uns serveis oferts pel COBDC que fossin de qualitat, especialment pel que fa a formació, aprenentatge continu i habilitats vinculades amb els diferents perfils professionals.
- Incrementar la presència social de la professió.
- Fomentar la percepció positiva i el valor que aporten els professionals del nostre sector a les organitzacions, posant-hi especial èmfasi en l’empresa privada.
- Crear complicitats amb col·lectius afins.
- Crear espais de trobada, diàleg, intercanvi i aprenentatge transversals.
2. Quin fou, al vostre entendre, un moment especialment difícil de la junta de govern que vàreu presidir?
No recordo moments que anomenaria difícils, determinades gestions no eren senzilles, sabíem que no les resoldríem ràpidament, però eren temes que calia treballar de manera continuada, per exemple les titulacions en l’espai europeu, les biblioteques escolars, el reconeixement de les categories laborals a les administracions vinculades a les noves titulacions, el cànon del préstec…
3. I els moments especialment satisfactoris?
Els tres anys que vaig presidir la Junta del COBDC van ser, en conjunt, molt satisfactoris. Formar part d’una Junta et proporciona una mirada global de la professió, i com a conseqüència t’ajuda a detectar possibles mancances, conflictes o millores per impulsar.
De les accions que vam dur a terme destacaria:
- La redacció i aprovació del primer codi deontològic del COBDC, atès que tota professió necessita un instrument que pugui guiar la pràctica professional;
- L’organització de les dues Jornades Catalanes de Documentació i Informació que vam organitzar, les 9es (2004) i les 10es (2006), amb una participació molt elevada i bones opinions sobre els resultats.
També vull recordar dues accions que a priori poden semblar menors, però que crec que van ser molt útils per als professionals.
- La preparació de la primera bibliografia per a oposicions a biblioteques públiques de Catalunya, que avui en dia encara es continua actualitzant.
- L’inici de dues línies de treball noves en la formació: els cursos per mòduls (per aprofundir més en els temes), i la formació per a auxiliars de biblioteques (que era una formació necessària que qui millor podia oferir-la era el Col·legi), totes dues iniciatives de formació que van ser molt ben rebudes.
4. Quins avenços detecteu en la professió des dels temps de la vostra acció de govern?
La nostra professió és molt variada i, lògicament, en aquests darrers vint anys s’ha anat transformant per alinear-se amb l’evolució de la societat, del món de la informació, el coneixement i la cultura. La informació, especialment digital és creixent i es troba a l’abast, això ha generat necessitats de caràcter més social: la prescripció, la creació de comunitats, la cohesió; i necessitats de caràcter més tècnic: validació de la qualitat i les fonts, noves eines que siguin “fiables”, preservació digital, … en realitat s’han obert noves oportunitats de treball que els bibliotecaris-documentalistes, per la nostra formació i habilitats podem cobrir; el ventall de tipologies laborals és cada vegada més ampli. I això tant al sector públic com al privat. Aquests canvis han provocat una interacció progressivament més intensa amb altres agents, en cada cas i lloc de treball amb el seu entorn específic, ja sigui de l’ecosistema cultural i social, de la recerca, o de la innovació…, i això és enriquidor. Es tracta d’un canvi natural, que ha de ser benvingut i aprofitat.
5. Com veieu el futur dels bibliotecaris-documentalistes a Catalunya, quin és el consell que doneu als membres del COBDC?
Molta flexibilitat i adaptabilitat. La informació, les eines, la tecnologia i els formats per accedir a la informació i el coneixement −que són, en bona mesura, les nostres matèries primeres− continuaran sent canviants i sovint efímeres; la societat, els hàbits de consum cultural i les necessitats dels usuaris també seran canviants, així que els bibliotecaris i documentalistes hem de ser capaços de reinventar-nos, nosaltres i els serveis que oferim, tant i en tantes ocasions com calgui; hem de ser capaços de col·laborar estretament i crear complicitats amb altres especialistes, i amb la nostra aportació fer valer que som part indispensable de les nostres organitzacions i comunitats, i part indispensable d’un escenari de futur.
