El programa Bibliolab i la formació dels professionals

(Editorial Juliol 2018) El passat 13 de juny va tenir lloc a la biblioteca Montserrat Abelló la reunió del Plenari de la Comissió del Bibliolab, de la qual el COBDC forma part. Tot just fa un any de la presentació del programa Bibliolab de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona i de la creació de la Comissió.

En aquesta reunió es van presentar les accions realitzades durant el darrer any i el pla de treball 2018-2019, que inclou els següents projectes:

• «Ateneus de dades», impulsat per l’Associació BitLab Cultura, que basa la seva metodologia en l’aprenentatge mitjançant l’activitat;
• «Ciència i acció ciutadana», del grup d’investigació Open Systems de la Universitat de Barcelona, que representa un model d’investigació participada que involucra el públic en projectes científics; i,
• «READ ON», un programa que vol potenciar l’ús de la biblioteca pública com a punt de trobada de joves amb la creativitat i l’experimentació literària.

Capbussar-nos en les sigles lab i tot el que les envolta: fablab, medialab, makerspaces, espais de creació, laboratoris d’idees, etc., ens porta enrere fins al 2012-2013, quan se’n comença a parlar de forma extensiva arran de la publicació del llibre Makers: the new industrial revolution, de Chris Anderson. Als Estats Units, la cultura maker s’estén ràpidament, i arriba també a les biblioteques. A Europa, sobretot als països nòrdics –amb la DOKK 1 danesa com a model– també trobem aquests espais de creació des del començament d’aquesta dècada. A Espanya i a Catalunya, els intents són més tímids, tot i que també se’n troba algun projecte i bibliografia ja des de 2013.

«El aprendizaje continuo y el intercambio de conocimientos entre los miembros de la comunidad deben ser los motores de las bibliotecas del futuro»

La cultura maker i tot el que l’envolta és un reflex de la societat en què vivim, i les biblioteques, per la seva idiosincràsia, són un lloc idoni per desenvolupar-la perquè també poden ser espais de creació, innovació i generació de coneixement. Aquesta és la seva funció essencial; si fins fa uns anys per crear i generar coneixement només hi havia llibres i revistes, ara existeixen altres elements, i la biblioteca els ha de seguir oferint, ha de sortir-ne al pas, seguint l’evolució dels mitjans que permeten aquesta creació de coneixement.

Aquests nous mitjans faciliten el treball cooperatiu, la col·laboració i l’intercanvi, i és per això que la biblioteca ha de proporcionar espais on fer-ho. No canvia la seva essència, només la manera d’arribar-hi, igual que canvia la societat. L’objectiu de les biblioteques és donar accés a la informació i el coneixement; i quina millor manera de donar-hi accés que participant en la seva generació? És per això que cal proporcionar als ciutadans espais per a la generació de projectes col·laboratius d’innovació i experimentació, en camps com la tecnologia, la ciència, l’art o la literatura.

Els professionals de les biblioteques de tot tipus (públiques, acadèmiques, especialitzades) ens hem anat adaptant a les necessitats dels ciutadans i a les noves maneres d’accedir i generar coneixement. Els bibliolabs, laboratoris d’idees o makerspaces no substitueixen la biblioteca tradicional, només són una evolució, igual que va ser-ho l’incorporació d’ordinadors o l’accés a Internet, que s’afegeixen a la resta de serveis que ofereixen les biblioteques. Avui en dia ningú dubta de la necessitat de tenir ordinadors a les biblioteques o de fer alfabetització informacional amb els usuaris.

Ara bé, els nous projectes sempre requereixen una acció de sensibilització i formació del personal que els ha de dur a terme, i per això una de les accions del projecte Bibliolab iniciat el 2017 va ser «el desenvolupament d’accions de sensibilització i de formació per al personal de les biblioteques de la XBM». En el pla de treball per a 2018-2019 està previst que aquestes accions continuïn.

Una de les principals funcions del COBDC és la formació dels professionals. En aquest cas, cal una doble formació; una més genèrica, i una altra, pràctica:

• Estratègies i metodologies per fomentar la innovació i la creativitat (Design Thinking, diferents metodologies per desenvolupar el pensament creatiu, com ara el pensament lateral, les teories d’Edward de Bono, etc.).
• Eines tecnològiques aplicades a la innovació: programació (Scratch, Arduino, etc.), robòtica, disseny, que s’ha de fer de la forma el més vivencial possible per vèncer resistències i experimentar directament les possibilitats.

En la programació de cursos del COBDC d’aquesta tardor ja s’inclou formació fàcilment vinculable als bibliolabs per a qualsevol professional que hi pugui estar interessat, com:

• El taller de makerspaces, de Javier Leiva;
• El curs de Design Thinking, de Lluís Vicente; i,
• El curs de gamificació, amb Ana Ordás, tots tres referents en aquests temes.

De cara al 2019 s’està preparant un programa formatiu que pretén incidir en la formació tecnològica dels professionals perquè estiguin preparats per al repte que suposa la implementació dels bibliolabs.