Ens hem de posicionar les biblioteques? 

Ha de prendre posició la biblioteca davant la realitat social comuna i col·lectiva, o entra en col·lisió amb la seva dogmàtica imparcialitat? Les xarxes de biblioteques som nòduls d’una organització estructurada que ja es manifesta per nosaltres, però hem de tenir veus singulars davant les urgències plantejades per la realitat que s’accelera dia a dia i minut a minut? Prendre posició es ja prendre partit? I això, te conseqüències? Recordeu el magnífic film The Public (Emilio Estévez, 2018).  

Son preguntes difícils de respondre si es busca un raonament jeràrquic però senzilles si busquem un raonament impulsiu. 

Nosaltres com a col·legi hem de ser receptors de totes les sensibilitats i no hem de mirar cap a un altre costat encara que es pugui entrar en contradiccions.  

Els xilé Gonzalo Oyarzún, autor de La biblioteca imaginada: Un jardí per sembrar comunitats (COBDC), ens deia a les passades Jornades Catalanes d’informació i Documentació que: “-La biblioteca no es ni ha de ser neutral. No pot ser-ho quan es priva a les persones dels seus drets fonamentals; tampoc davant la marginació, la segregació, la violència, i l’abús. Una biblioteca no pot acceptar totes les idees, especialment aquelles que estan disposades a violar els drets humans, donar cops d’estat, turmentar i matar persones” 

Vivim temps ens que la realitat sovint deixa en evidència qui es manté al marge i moltes vegades cal donar resposta amb rapidesa. Les biblioteques som les persones que hi  treballem, però també els seus usuaris. Prendre posició es interpretar la realitat i interpel·lar-la, acompanyar significativament les necessitats dels nostres ciutadans, tant els que hi son presents, com els que encara no saben que hi seran. Som refugi, tant físic com intel·lectual. 

Crec que sentir implicació es ja una pressa de posició. Nosaltres que tenim el privilegi de tenir aquesta professió hem de tenir també una relació afectiva amb la seva defensa, no es una feina qualsevol. La nostra maduresa respon juntament amb la dels nostres centre de treball. 

La realitat te molts marges i hem de ser prudents per no caure en paranys. En molts casos ens trobem a les primeres capes de contacte social amb els usuaris, als qui esquitxem de serveis de gran qualitat amb les millors intencions, però que a vegades no coincideixen amb les seves urgències. 

Segons el recent nou manifest de la IFLA-UNESCO sobre biblioteques públiques, es referma el paper de les biblioteques con una força viva per a la educació, la cultura i la informació però també com un agent essencial per al foment de la pau i el benestar de totes les persones fent especial esment en les comunitats, més justes, humanes, i sostenibles. La perspectiva comunitària seran cada cop més importants alhora de preveure serveis i necessitats. 

Tots portem a dins contradiccions, tots tenim opinions i posicionaments, i molts treballem per a entitats majoritàriament de vocació pública i pagades amb diners comunitaris amb la responsabilitat que això comporta. Però el que es indubtable es que treballem amb una passió cuirassada de bones intencions i això ja es una posició partidària, en aquest cas la nostra i segurament la correcta.  

Es impossible no prendre partit. 

Jaume Vilarrubí, membre de la Junta del COBDC