Resum de la visita a la Biblioteca Pública Arús

El 20 de juny, 18 col·legiats i col·legiades van realitzat una visita professional a la Biblioteca Pública Arús, oberta al públic general i ubicada en el número 26 del passeig de Sant Joan de Barcelona.

La Biblioteca Pública Arús va ser inaugurada el 1895, fundada pel periodista i escriptor Rossend Arús. Els organitzadors de la biblioteca van ser Valentí Almirall i Antoni Farnés. Burgesos cultes i lliurepensadors, la biblioteca estava imbuïda de l’esperit il·lustrat i de la fe en el coneixement com a únic camí cap a la llibertat. Una estàtua al·legòrica de la Llibertat presideix les escales que donen accés a la biblioteca. La influència dels Estats Units del segle XIX i de les free libraries hi és molt palesa. Valentí Almirall considerava que era aquest país en el qual Catalunya s’havia d’emmirallar. La biblioteca, amb l’objectiu de satisfer les necessitats de formació, informació i lleure de la classe obrera, tenia uns horaris adaptats als de tancament de les fàbriques, de manera que els treballadors hi poguessin accedir.

La Biblioteca Pública Arús no va ser la primera biblioteca pública de Barcelona, però sí que és l’única de les biblioteques pioneres que s’ha conservat fins avui. Conserva la decoració i el mobiliari originals, ja que els creadors de la biblioteca, tot i estar destinada a la classe obrera, van voler invertir-hi en materials de qualitat pensant en la seva perdurabilitat. A més, també van buscar-ne la bellesa, ja que creien que tant la bellesa com l’harmonia contribueixen al benestar de la persona.

Actualment, la biblioteca és un centre de recerca especialitzat en moviments socials contemporanis i el seu fons es divideix en quatre grans blocs:

• Moviment obrer dels segles XIX i principis del XX
• Moviments socials
• Maçoneria
• Fons general de caràcter patrimonial

Per a més informació podeu consultar aquest article de David Domènech, personal de la Biblioteca Pública Arús, publicat a la revista Item.

Durant la visita, el personal de la biblioteca va mostrar diferents documents de caràcter patrimonial de gran valor:

• Un incunable del Codi de Justinià del 1475 fet per un soci de Gutenberg
• Les actes de l’organització de govern de la Federación Regional Española de la Primera Internacional (signades per Pablo Iglesias, fundador del PSOE, i Anselmo Lorenzo, un dels pares de l’anarquisme a Espanya durant el segle XIX)
• El Diccionari Enciclopèdic de la Maçoneria, dirigit per Rossend Arús
• Un facsímil de La llumanera de Nova York, primera publicació escrita en català als EUA
• Un exemplar de les últimes constitucions aprovades per l’arxiduc Carles d’Àustria el 1706, abans que s’abolissin les institucions catalanes amb el Decret de Nova Planta

Finalment, també es va accedir a la col·lecció Sherlock Holmes, ubicada a la tercera planta de l’edifici, que és fruit de la donació, el 2011, de la col·lecció particular de Joan Proubasta, creador i president del Cercle Holmes a Barcelona. És una de les deu col·leccions més importants a Europa sobre Sherlock Holmes i el seu autor, Sir Arthur Conan Doyle (que com a curiositat també era maçó). Conté llibres en múltiples idiomes i gèneres, roba, jocs, pòsters, cartells, ninos, fotografies, etc. Com encara no està inventariada, el gran públic no pot consultar-la. Per aquest motiu, va ser un valor afegit poder conèixer aquest fons durant la visita.

Agraïm a David Domènech i Maribel Giner la seva atenció, dedicació i amabilitat durant aquesta activitat.