Resum de la visita professional al MAE. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre

El passat 29 de gener un grup de 14 col·legiats i col·legiades van fer una visita professional al MAE. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre.

La visita comença amb la benvinguda de la directora, Anna Valls, i la presentació que fa del MAE.

El Museu de les Arts Escèniques i Centre de Documentació de l’Institut del Teatre és un servei d’informació i documentació especialitzat en teatre, dansa, òpera, sarsuela, varietats, màgia, circ i manifestacions parateatrals. De fet, el MAE són quatre organitzacions en una, ja que consta d’un museu, un arxiu, una biblioteca històrica i de recerca i una biblioteca de tipus docent que està ubicada en tres centres diferents (Barcelona, Terrassa i Vic).

El seu objectiu és donar suport a la docència i la recerca a l’alumnat i professorat de l’Institut del Teatre, així com a tots els investigadors i professionals del món de les arts escèniques. El personal del MAE està conformat per 18 persones, que es divideixen en 13 tècnics i 5 subalterns.

En l’origen del MAE es troba la figura de Marc Jesús Bertran, crític teatral, que va presentar un projecte de Museu del Teatre a l’Ajuntament de Barcelona i a la Mancomunitat el 1912. Deu anys més tard, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el projecte i va crear el Museu del Teatre, la Dansa i la Música, va cedir un espai al Palau de les Belles Arts i va nomenar-ne director Bertran. El 1934 el Museu es va integrar a l’Institut del Teatre. El 1936 es va inaugurar una espai d’exposició permanent a la Casa de la Misericòrdia, que es va traslladar el 1945, junt amb la biblioteca històrica, al Palau Güell. El 1968 s’incorpora la biblioteca i fons documental d’Artur Sedó, un industrial tèxtil amic de les arts i mecenes que va reunir al llarg de la seva vida una de les col·leccions d’obres de teatre més importants d’Europa. El seu fons estava compost per més de 90.000 títols i estava especialitzat en teatre català de finals del segle XIX i inicis del XX, i teatre del Segle d’or espanyol. El 1975 la Biblioteca-Museu va adoptar el nom oficial de Centre d’Estudis i Documentació de les Arts de l’Espectacle i de la Comunicació, i més tard el de Centre de Documentació de l’Institut del Teatre. Finalment, l’any 2000, es va inaugurar l’edifici actual, en el qual es van unir el museu, la biblioteca històrica i la docent, i es va adoptar la denominació actual: MAE. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques.

Durant la visita, Begoña Álvarez, bibliotecària responsable del fons bibliogràfic antic i patrimonial, va parlar dels fons patrimonials que alberga el MAE i va mostrar diverses obres remarcables, com ara el document més antic que posseeixen, La comedia de Sepúlveda, datada de 1565 i atribuïda a Lorenzo de Sepúlveda. L’exemplar que conserven és una còpia original del segle XVI.

La conservadora, Carme Carreño, va mostrar algunes de les peces que formen la col·lecció d’objectes del museu, entre les quals destaquen un vestit de Montserrat Caballé i el vestit amb què Margarida Xirgu va interpretar Doña Rosita y el lenguaje de las flores, darrera obra teatral de Federico García Lorca. També s’hi poden veure diversos teatrins, marionetes i fotografies.

Sobre els seus fons, cal destacar que inclou un dels fons bibliogràfics i documentals més importants d’Europa de l’especialitat, sobretot pel que fa a l’àmbit català i al Segle d’or espanyol, i un museu amb notables col·leccions (cartells i programes de mà, fotografies, teatrins, esbossos escenogràfics i figurinisme), difoses actualment a través d’exposicions temporals.

El fons antic consta d’uns 100.000 exemplars; el modern, de 30.000; l’arxiu fotogràfic té unes 33.000 sèries i unes 750.000 fotografies, ja que volen ser la memòria de les arts escèniques a Catalunya. Han anat comprant fons per tenir imatges de l’escena catalana. Actualment, però, el que més està creixent en nombre són els fons personals. Han rebut el fons de Rosa Novell, del Teatre Malic, de la Fura dels Baus o de Victòria dels Àngels (en aquest cas només la indumentària). Tenen una destacadíssima col·lecció de programes de mà —un recurs indispensable per saber qui ha participat en una obra—; 8.000 peces de figurinisme, més de 8.000 esbossos, teatrins i decorats, pel que fa a l’escenografia; un miler de peces relacionades amb la indumentària, 600 titelles i un fons d’art compost per unes 1.000 obres.

Actualment, el MAE treballa en la documentació dels fons i en la seva digitalització. Un exemple n’és el projecte Escena Digital; el dipòsit digital del fons del MAE, el projecte Te’n recordes? Ajuda’ns a documentar les arts escèniques, el qual es fonamenta en la participació ciutadana per tal de documentar i identificar els artistes que surten a les fotografies, que van des de finals del segle XIX fins a avui; l‘Arxiu Audiovisual de les Arts Escèniques de Catalunya, un dipòsit digital d’audiovisuals creat per preservar i difondre els arxius de vídeo de les arts escèniques catalanes; l’Hemeroteca Digital de les arts escèniques, feta amb DSpace; la Base de Dades d’Espectacles de Catalunya, on podem trobar informació dels espectacles professionals representats a Catalunya a partir de 1997; el Reservori digital de l’Institut del Teatre, eina que recopila, difon i preserva les publicacions de l’Institut del Teatre, les publicacions que recullen la producció docent, de recerca i els assajos i altres treballs de la seva comunitat acadèmica; i la Base de dades de la Dramatúrgia Catalana contemporània.

Agraïm a Anna Valls, Begoña Álvarez i Carme Carreño la seva amabilitat, professionalitat i entusiasme durant la visita.