La transparència i els grups d’interès
(Editorial Novembre 2016) «La transparència, l’accés a la informació pública i les normes de bon govern han de ser els eixos fonamentals de qualsevol acció política. Només quan l’acció dels responsables públics se sotmet a escrutini, quan els ciutadans poden conèixer com es prenen les decisions que els afecten, com es gestionen els fons públics o sota quins criteris actuen les nostres institucions, podem parlar de l’inici d’un procés en què els poders públics comencen a respondre a una societat que és crítica, exigent i que demana participació dels poders públics.»
El 2013 el Govern espanyol va aprovar la Llei 19/2013, de 9 de desembre de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Un any més tard el govern català publicava també la Llei 19/2014, de 29 de desembre de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Els col·legis professionals són unes institucions peculiars, que tenen una doble naturalesa, pública i privada. En tant que corporacions de dret públic, han de complir la Llei de transparència en allò que afecta l’exercici de les seves funcions públiques.
En el cas del COBDC, tot i que dóna accés a la seva informació a través de les memòries i altres publicacions, no compleix totalment amb els criteris de transparència que exigeix la llei. És per això que entre els objectius de la Junta al llarg d’aquests quatre anys hi ha adequar la web del Col·legi al que indica la llei, creant un espai de transparència on es pugui consultar de forma clara, sistemàtica i en format reutilitzable la informació institucional i econòmica, els contractes i convenis, informes i estudis, plans, programes, memòries, informació estadística, etc.
Al mateix temps, en tant que corporacions de naturalesa privada, no estan sotmeses a la Llei de transparència en tot allò que es refereix al seu funcionament intern i organització, gestió patrimonial, contractes, recursos humans i serveis als col·legiats. En aquest sentit, són entitats que treballen per compte propi en defensa dels seus membres, i com a tals són considerats grups d’interès, que s’han d’inscriure en el Registre de grups d’interès, creat arran de l’aprovació de la Llei de transparència.
Els grups d’interès són entitats o persones físiques que duen a terme activitats que poden influir en l’elaboració de lleis o normes i en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques. Es tracta d’activitats legals i lícites que els col·legis professionals, en aquest cas, duen a terme en defensa de l’interès dels seus membres i de la professió.
La finalitat de la inscripció és que qualsevol relació entre el grup d’interès i els alts càrrecs sigui pública i pugui ser coneguda pels ciutadans. Els grups d’interès, també coneguts com a lobbies, poden intentar influir en l’elaboració de les lleis i en l’aplicació de les polítiques públiques, en defensa de la societat i els professionals que representen; el ciutadà, per la seva banda, ha de poder conèixer les relacions que s’estableixen entre les institucions públiques i els grups d’interès, els seus efectes i d’acord amb quines regles de conducta es duen a terme.
El COBDC forma part de la Intercol·legial, que representa més de 100 corporacions professionals de Catalunya. Entre els seus membres s’ha plantejat la conveniència o no d’inscriure’s en el Registre de grups d’interès, ja que els col·legis professionals, com a corporacions de dret públic, no haurien d’estar-ne obligats pel que fa a les funcions públiques. Això implicaria, en alguns casos, dificultats per reunir-se amb els alts càrrecs de l’Administració, segons indica la Llei de transparència.
Des de la Intercol·legial –i des del COBDC hi estem d’acord– es recomana inscriure’s en el Registre, a l’efecte de «mostrar el nostre compromís amb la transparència que ha de regir l’actuació de les administracions públiques en benefici del col·lectiu professional i de la societat en general». És per això que hem iniciat els tràmits per registrar-nos-hi.
