Resum de la visita a la Biblioteca Pública Carles Rahola de Girona
El passat dijous dia 21 de març un grup de col·legiades va visitar la Biblioteca Pública Carles Rahola de Girona. Creada el 1840 a partir de la desamortització de Mendizábal (fet que provoca que a banda de biblioteca pública sigui també biblioteca patrimonial), la seva primera ubicació estava situada al barri vell de la ciutat. Als anys 50 del segle passat es traslladà al centre de la ciutat (on actualment hi ha la Casa de Cultura) i el 2015 al seu emplaçament actual al carrer Emili Grahit.
La biblioteca és de titularitat estatal i està gestionada per la Generalitat de Catalunya, la qual és la responsable del personal, del fons, de les activitats i del manteniment de l’edifici. Forma part de la xarxa de biblioteques municipals de la ciutat de Girona, que consta de la biblioteca central, quatre biblioteques de barri i dos punts de lectura, i és la dipositària del dipòsit legal de la província.
La plantilla està formada per vint-i-una persones, no totes a jornada completa. Pel que a l’organització, el personal es divideix en grups especialitzats per temes, compostos per un bibliotecari i un auxiliar. Cada grup compra el fons, realitza l’esporgada i genera productes a partir del fons que gestiona.
Amb una mitjana de 1.300 visites diàries, el públic pot gaudir de 7.000 m2, fet que la converteix en la biblioteca pública més gran de Catalunya. Està distribuïda en tres plantes de lliure accés i un soterrani d’ús intern. L’edifici té forma de cub i predomina el color blanc, amb excepció de les zones de transició, que són de color negre. El fons està organitzat de més a menys ús, de manera que el que té més circulació és a les plantes inferior i el de menys, a la planta superior.
La visita s’inicia a la planta baixa, en la qual hi ha la zona de cafeteria amb màquines de vending, així com la recepció de la biblioteca i l’espai per a les exposicions. També hi ha el quiosc d’actualitat, on els usuaris poden llegir la premsa del dia i revistes generalistes (les especialitzades són a la secció temàtica pertinent). Al final de la sala hi ha la novel·la, la poesia i el teatre. Als laterals trobem la novel·la per gèneres amb els pictogrames corresponents per saber la temàtica predominant. Com a curiositat, cal destacar que els teixells de la novel·la inclouen el nom sencer de l’autor i no només les tres primeres lletres del primer cognom. Arreu de la biblioteca hi ha petits aparadors que funcionen com a expositors dinamitzadors de la col·lecció. L’espai juvenil, infantil i primers lectors de la biblioteca estan separats en aquesta mateixa planta i tenen una programació regular d’activitats.
Un punt que cal subratllar és l’existència, a la primera planta, de diversos centres d’interès en els quals no s’empra la CDU. A la segona planta, l’espai més tranquil de la biblioteca, hi trobem diverses seccions i materials: enciclopèdies, fons de llengua i literatura, i la col·lecció d’Alianza Editorial i La Perla. Aquesta última és la secció de la biblioteca que pretén destacar el caràcter patrimonial de la Biblioteca Carles Rahola, exposant documents que formen part del fons patrimonial, a més de tenir una petita secció permanent dedicada al periodista, escriptor i historiador gironí que dona nom a la biblioteca.
Un altre aspecte remarcable és la localització de propostes de jocs repartits per tota la biblioteca.
Agraïm a Sílvia Sanahuja, directora de la biblioteca, la seva amabilitat i professionalitat durant la visita.
