Resum de la visita al Centre de Documentació de Ca la Dona
El passat dijous 23 de maig un grup de 10 col·legiades vam visitar el Centre de Documentació Ca la Dona, el qual té com a missió recollir, guardar, donar a conèixer i preservar els testimonis i les aportacions de les dones en tots els àmbits del saber i del fer, amb perspectiva històrica i fins a l’actualitat.
Iniciem la visita amb una breu explicació dels orígens del Centre, referència del Moviment Feminista a Catalunya. Neix l’any 1988 en un pis de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona. Aviat l’espai es queda petit, especialment quan s’hi afegeixen, als diversos moviment i grups, les dones migrants, i es traslladen al carrer Casp on s’hi estant més de 20 anys i on creixen amb diversos projectes. Amb el temps també es queda petit i, a més, amb l’inici de la crisi se’ls fa molt difícil el pagament de l’elevat lloguer. Després de moltes negociacions amb l’Ajuntament de Barcelona s’aconsegueix l’edifici de l’actual seu, al carrer Ripoll, 25. Es tractava d’un edifici històric però molt malmès que calia rehabilitar amb urgència. Ca la Dona s’ha fet càrrec d’aquesta rehabilitació. La nova seu ha estat preseleccionada al Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió europea – Premi Mies van der Rohe 2019.
A Ca la Dona s’organitzen en diferents grups de treball i realitzen múltiples activitats, que van des de la reflexió o el debat al voltant d’un tema rellevant per a les dones fins a l’organització d’activitats més reivindicatives, com ara manifestacions o jornades. A més, tenen altres projectes permanents, com per exemple, el Centre de Documentació i Arxiu, l’hort urbà al terrat de l’edifici i altres de periòdics, com la Mostra FemArt (que també vol servir per reflexionar sobre com fer art des del feminisme). Disposen també d’eines, serveis i espais de suport a la dona (juristes, psicòlogues…).
Actualment, Ca la Dona compta amb unes 500 sòcies, que es reuneixen un cop al mes a l’espai anomenat La Comuna, per prendre de forma assembleària decisions sobre el funcionament del centre i sobre les accions que cal dur a terme.
El Centre de Documentació funciona amb personal voluntari, ja que el pressupost de què disposa Ca la Dona per contractar personal prové de subvencions i és molt petit. Tot el fons documental del centre prové de donacions, atès que no compten amb recursos econòmics per fer adquisicions.
Hi treballen dos grups de dones voluntàries: el grup d’arxiu i el grup de biblioteca. La seva missió és preservar la memòria del moviment feminista. Utilitzen programari lliure (PMB) i treballen amb un thesaurus, traduït al català, de la xarxa del Centro de Documentación y Bibliotecas de Mujeres.
Actualment, el fons del Centre de Documentació disposa de 12.700 registres, entre llibres i revistes, i d’uns 900 cartells.
L’arxiu conserva un important fons fotogràfic de la història del moviment feminista i del propi centre, així com pancartes de les manifestacions feministes utilitzades al llarg del moviment.
Un dels objectius d’aquest any és obrir el Centre de Documentació amb un horari d’atenció al públic regular (actualment s’hi pot anar amb cita prèvia concertada per mail) i també, d’aquesta manera, estar més en contacte amb el barri.
Acabem la visita recorrent tot l’espai de Ca la Dona amb la companyia de l’arquitecta responsable de la rehabilitació de l’edifici, Sandra Bestraten, que ens fa una interessant explicació de la història de l’edifici i cinc cèntims de com se’n va dur a terme la rehabilitació.
Volem agrair a Anna Sòria i a totes les voluntàries, Mireia, Montse, Carme i especialment a Sandra Bestraten, la seva amabilitat i professionalitat durant la visita.
