Informe Conca de l'Estat de la Cultura i de les Arts 2017

S’acaba de fer públic el darrer informe elaborat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) sobre l’Estat de la Cultura i de les Arts. Al sumari de l’edició 2017 trobareu tres apartats principals. En el primer es realitza una analísi de les polítiques culturals de Catalunya; en el segon, els col·laboradors externs d’enguany parlen sobre personal branding, màrqueting i web 4.0; i en el tercer, es difonen les dades culturals.

Més enllà d’aquestes dades culturals, que són rellevants per comprendre l’evolució del sector, és destacable l’anàlisi de les polítiques culturals de Catalunya i les recomanacions desenvolupades. Aquest apartat té el seu origen en la voluntat del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya de conèixer l’opinió del sector cultural sobre seva acció. Per fer-ho possible, s’han organitzat set taules de treball, integrades per diferents perfils professionals. Les seves opinions i recomanacions estan desglossades en el següents epígrafs:

– Centralitat de la cultura en les polítiques públiques. La cultura no és prou present en les prioritats dels dirigents polítics catalans, hi ha massa dependència política de les accions del Departament de Cultura, per tant, faltaria una planificació a llarg termini. Per esmenar-ho cal confeccionar un Pacte Nacional per la Cultura que sigui independent del partit que governi.
– Suport públic a la cultura. La crisi econòmica ha provocat una situació de mínims que costarà de revertir. S’ha prioritzat la creació d’accions a curt termini que facilitin resultats immediats. Aquest fet està vinculat a la falta de planificació a llarg termini de tots els agents públics culturals. D’altra banda, hi ha hagut un canvi en la valoració de la cultura: de l’impacte econòmic (dècada de 1980) a l’impacte social (tombant de segle XX).
– Drets dels treballadors de la cultura. Es fa èmfasi en l’Estatut de l’artista, de l’autor, del creador i del treballador de la cultura.
– Educació i cultura. Vincular l’educació i la cultura és vital per incentivar l’interès de les noves generacions en el fet cultural. Per això, és preocupant que l’educació artística cada cop tingui menys rellevància en el currículum escolar i s’ha de potenciar la cultura no només a les escoles, sinó també a la ciutadania en general.
– Internacionalització. En el món global en què vivim, l’internacionalització comporta rendibilitat econòmica i projecció de la pròpia realitat cultural al món. Amb la manca de recursos públics, les despeses que aquesta línia comporta l’han assumit en gran part els pocs artistes que tenen recursos.
– Difusió de la cultura. S’ha analitzat el paper dels mitjans de comunicació públics, les tecnologies de la informació i la comunicació, així com l’ampliació dels públics de la cultura.
– Territori. La intervenció de la Generalitat de Catalunya ha de perseguir el reequilibri de les desigualtats culturals en el territori.
– Equipaments culturals públics d’àmbit nacional. De de l’any 2010, el CoNCA ha dut a terme l’avaluació de set equipaments culturals.