El Govern de la Generalitat va elaborar el Pla d’equipaments culturals de Catalunya 2010-2020 (PECCat21) per dotar els municipis catalans d’una eina per conèixer totes les tipologies d’equipaments que garanteixen l’accés a la cultura del conjunt de la ciutadania.
En el document s’inclouen dades i reflexions basades en informacions del 2009 segons indicadors demogràfics, pràctiques culturals, hàbits de consum i nombre d’equipaments, entre altres factors. Alguns dels apartats que s’hi van afegir analitzaven la situació d’aleshores i donaven una situació de deficiències que calia solucionar.
Entre els equipaments afegits destaquem arxius, biblioteques i museus. Sobre els arxius i els museus el punt de vista està centrat en la funció central de l’equipament, per tant, no es tenen en compte les biblioteques que en poden formar part. Sobre les biblioteques només es tracten les que formen part de les biblioteques públiques, a través de les eines que existien en el 2010: el Mapa de Lectura del 2003 i el Consell de Biblioteques.
Un pla d’aquestes característiques, que ha sobreviscut sense actualitzar-se al nou Mapa de Lectura del 2014 o als Plans d’activitats dels Museus —com el de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran—, i als canvis que tot això ha comportat en el nostre sector —com l’augment de la digitalització, etc.—, es mereix una reformulació i adaptació al nou escenari actual.
Una de les plasmacions del PECCat es troba en el Cercador d’equipaments culturals, que incorpora moltes de les tipologies existents de biblioteques (públiques, d’arxius, hospitalaris, patrimonials, de museus i universitàries), però no està actualitzat si consultem les inauguracions de biblioteques públiques del 2016. En canvi, el directori de les biblioteques de la Generalitat sí que està actualitzat.





